dimarts, 18 de març del 2014

L’origen de la pobresa està en el repartiment desigual i injust de la riquesa


La setmana passada el Parlament va estar incapaç d’aprovar mesures per frenar l’increment de la pobresa a Catalunya. El Govern i els que li donen suport es van negar a incloure modificacions en el pressupost en aquest sentit, i per tant són els responsables directes del manteniment de la situació actual. En un article de l’economista Marc Vandepitte (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=181366), s’assegura que mai el món ha produït tanta riquesa. Si la riquesa es repartís per igual entre tots els habitants del planeta, una família de tres fills tindria uns ingressos de 2.870 euros al mes i un patrimoni (estalvis, vivenda...) de 125.000 euros. Aquestes dades sorprenentment elevades ens donen una idea de l’enorme desigualtat en el repartiment de la riquesa. De fet l’1% més ric posseeix la meitat de la riquesa, mentre que el 70% més pobre només posseeix el 3% de la riquesa mundial. Sabem també que 32 billons de dòlars, més del 13% del patrimoni total del món, es troba en paradisos fiscals.

Aquest repartiment escandalosament desigual no es dóna sols entre persones de països rics i pobres, l’abisme entre rics i pobres incrementa també a casa nostra. Segons l’informe anual del banc Crédit Suisse el percentatge de llars pobres a Espanya ha incrementat fins el 21.1% el 2012, i el poder adquisitiu mitjà ha disminuït un 22%. Segons Intermon Oxfam la pobresa a Espanya podria arribar al 40% el 2022.

Paradoxalment, els darrers anys s’ha incrementat un 13% el percentatge de milionaris a Espanya. De fet, Espanya és el país de l’OCDE on la diferència entre rics i pobres ha augmentat més els darrers anys.

És vergonyós el que ha passat al Parlament de Catalunya la setmana passada, i fa ràbia veure que els nostres governants, els de totes les institucions, parlin de pressupostos socials quan a la pràctica no tenen intenció de modificar les polítiques fiscals i redistributives. Com diu l’economista Jeffrey Sachs, la redistribució de la riquesa és una qüestió de “civilització”. Que poc civilitzats són els que aboquen a la pobresa a una gran part de la població.