La jornada reivindicativa del Dia Internacional de la Dona treballadora, ha tingut un especial caràcter reivindicatiu enguany (la qual cosa és doblement greu!). Els drets de les dones lluny de ser equiparats als dels homes en molts àmbits: el laboral, el cultural i el familiar, es troben greument amenaçats. Les dones som ciutadanes de segona a ulls del govern del PP i la influència de la jerarquia catòlica. Certament, el caràcter masclista de les polítiques de la dreta a l'Estat i la misogínia de les cúpules eclesiàstiques fan que les dones es vegin arrossegades a una foscor de reminiscències franquistes.
Però no és només una qüestió discriminatòria pel fet de ser dona, també es tracta d'una qüestió de gènere que està afectant a l'imaginari de la nostra societat. COGAM (Colectivo de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales de Madrid) ha publicat un informe que aporta dades rellevants en aquest aspecte: el 90% de l'alumnat de la Comunitat de Madrid percep homofòbia en els centres educatius i el 80% dels estudiants no heterosexuals no parla de la seva orientació sexual per por al rebuig social.Sense anar més lluny 1 de cada 10 estudiants revela que pel fet de ser homosexual pateix assetjament i agressions a l'escola.
L'estat de la qüestió de gènere i d'orientació sexual és un reflex dels discursos i de les polítiques retrògrades que el govern de l'Estat ha engegat darrerament. El dia 8 de març va ser el dia de la Dona treballadora i malgrat els anys segueix sent un dia de reivindicació de lluita en contra de la violència de gènere, vingui d'on vingui, més que no pas de celebració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada