 |
| Les escales de Cal Calet |
Els mitjans de comunicació locals han parlat d’inversió milionària sobre la sol·licitud d’una subvenció de la Diputació al nostre municipi. L’objectiu d’aquest ajut és millorar, entre d’altres coses, l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques però aquests diners encara estan pendents de ser aprovats.
Castellar té un pla d’accessibilitat de maig de 2003 i un pla de mobilitat de 2011 amb actuacions encara pendents d’executar: accessos a edificis públics, parades de transport urbà, escales de la via pública, carrers amb voreres estretes i mobiliari urbà que obstrueix el pas dels vianants, etc.
Molts d’aquests dèficits que esmentem ja fa temps que s’haurien d’haver resolt ja que l’accessibilitat en els municipis és un dret de tots els ciutadans i l’administració és l’encarregada d’aconseguir que aquest dret es dugui a terme amb la màxima eficiència i per tant hauria d’haver estat sempre una prioritat.
Un exemple és l’edifici d’El Mirador, un espai de recent construcció que ara encara incompleix el codi d’accessibilitat. Les rampes que connecten les plantes interiors de l’edifici no tenen els passamans que obliga el decret (D.135/1995 del 24 de març). Així mateix la inclinació dels pendents és superior al que dicta la llei i per això hi ha els ascensors però aquests tampoc faciliten l’accés a les persones amb dificultats.
Un altre exemple és la parada de l’autobús de Can Carner que incompleix el Decret 135/1995 que a l’apartat 1.2.5 de l’annex 1 que indica les condicions que han de complir les rampes als espais lliures i vies públiques i l’Ordre VIV 561/2010, d’aplicació obligatòria des del 12 de setembre de 2010.
Sovint s’actua a partir de la queixa particular i puntual i no sempre amb un pla pautat i coherent.
Per això pensem que havent-hi entitats, com ara l’ONCE, que tenen una trajectòria i coneixement d’aquests tipus de normatives, caldria demanar opinió per aplicar-hi les solucions pertinents, evitant d’aquesta manera inversions innecessàries i així optimitzar els recursos. Esperem que el futur de la subvenció també passi per millorar aquestes mancances encara existents.
Pots llegir també:
1 comentari:
Amb goig i alegria he de comunicar que la grua municipal, després de molt de temps, ha passat la ITV, i ara ja està legalitzada per emportar-se vehícles, tot i que, quan no ho estava, també s'els emportava. Potser haurieu de preguntar quan ha costat la "legalització", ja que si no ho han fet fins ara, vol dir que la reparació era seria. Pregunteu-ho, si us plau, en el proper ple, i feu-ho públic: potser hauria sigut més econòmic una grua nova, o de segona mà, que arreglar la vella.
Publica un comentari a l'entrada