Dotze famílies aturen el procés d’execució hipotecària del seu habitatge

Durant els darrers 20 anys, en els 311 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, es va construir al ritme d'una casa unifamiliar per hora, (Jaume Busquets-Albert Cortina, Gestión del paisaje, Ed. Ariel - 2009).

 Des de L’Altraveu ens hem alegrat que la proposta per fer front als desnonaments que va fer el nostre grup municipal hagi fet possible que dotze famílies aturessin el procés d’execució hipotecària del seu habitatge mitjançant la mediació del nostre ajuntament. 

Malgrat aquesta petita victòria, cal anar més enllà del fet en si, ja que això només és un indicador del que podríem anar trobant-nos a Castellar durant aquest període de crisi. Pensem que totes les polítiques i mesures que es duguin a terme per fomentar la cohesió social cal entendre-les com iniciatives d’inversió i no com un forat on anem abocant-hi diners. És a dir, que cal seguir invertint en inclusió però no ens podem quedar amb polítiques de final de canonada i per això cal repensar el benestar social de manera més transversal i global. 

En aquest sentit, encara tenim pendent el Pla d’Inclusió social que ens hauria de servir per fer una diagnosi dels col•lectius en risc al nostre municipi. En un altre sentit, cal seguir enfortint els llaços comunitaris del nostre poble. Pensem que a L’Altraveu hem estat coherents en aquest aspecte del nostre programa i l’aposta que hem fet conjuntament amb altres col•lectius a l’hora d’obrir les portes de Cal Gorina ens sembla que n’és una mostra: en aquest espai cohabiten gent gran i jove, existeixen xarxes d’intercanvi solidari i , en definitiva, hi ha un lloc per a tothom. 

És cert que des de l’ajuntament s’ha incrementat la dotació a polítiques socials però caldrà analitzar bé els increments lineals i la transversalitat d’aquestes polítiques, sobretot quan no són coherents entre si. No només la partida de benestar social parla d’un pressupost local més o menys just, sinó que és la globalitat d’un conjunt de polítiques fiscals (els impostos, per exemple), de transport públic, d’educació, de cultura, de convivència, etc. que parlen de quin tipus de societat estem construint. Cada passa que fem en aquest punt del camí serà molt important per al nostre municipi. Per això, caldran més fets que paraules, caldrà més transparència que comunicació, faran falta més processos col•lectius que individualitats, i caldrà estendre la mà quan faci falta a aquells que defensin el bé col•lectiu.