dijous, 29 de desembre de 2011

Què entenem per participació?


En les democràcies actuals és comú que la ciutadania se senti cada cop més allunyada de la vida política. És per això que cal tenir-la en compte d'una forma  constant, per tal d'aconseguir unes polítiques més properes a la seva voluntat, sense servilismes. No són temps per defensar només la democràcia representativa i hem d’anar articulant propostes veritables que contribueixin a construir un projecte de municipi, de societat feta amb el màxim de mirades possible.  Deixem que els ciutadans participin realment, prenguem la seva veu per a coses realment importants.
En el ple del mes de desembre es va portar a terme l’aprovació del pla de participació ciutadana d’ordenació municipal i el nostre grup va abstenir-se. Pensem que calia especificar si es tractava d’un pla amb conclusions vinculants o no. L’ajuntament ha de ser garant de la llei però també és cert que si censurem la participació posant-nos en un espai extrem de conflicte, no avancem. La participació es pot aplicar a qualsevol política, però per obtenir una bona resposta de la població cal fer-ne una selecció. Per això, creiem que els consells que ja existeixen han de contribuir a crear una cultura de participació perquè quan afrontem plans de la magnitud que se’ns presenten haguem fet una tasca pedagògica que faciliti la nostra tasca, que no és d’avui per demà. L’Altraveu ha fet un seguit d’aportacions, en la línia que calia establir un acord que visibilitzés quina era la intenció del procés participatiu. Quan nosaltres parlem de participació ciutadana parlem d'influir en la presa de decisions de forma vinculant quan aquesta no vagi en contra de la llei. Perquè confiem en els processos participatius i els resultats que se’n puguin desprendre. Pensem que no es tracta de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar-los el poder i fer un retorn. En definitiva, aquesta és la participació que defensem perquè quan som davant de la possibilitat d’allargar els espais de poder de la ciutadania, cal ser ambiciosos.

divendres, 23 de desembre de 2011

Compartir, també per Nadal

 
S’apropen dates de festa i l’èmfasi sobre la solidaritat, la generositat i, en definitiva, la inclusió d’aquells que pateixen més les desigualtats socials, també agreujades per la crisi i la gestió d’aquesta, es fa més gran. Els agents socials treballen dia a dia per fer que aquests desitjos de Nadal siguin una realitat quotidiana, i aquest és el camí a seguir.  L’Altraveu ha manifestat que les polítiques socials són una prioritat i en aquest sentit des de maig hem portat a terme la moció contra els desnonaments, el Pla d’Inclusió social, la taula d’emergència social i un seguit de bonificacions que ajudaran, per exemple, a les famílies monoparentals amb reducció a l’IBI. Cal dir que aquestes iniciatives s’han aprovat al ple municipal i tindran efecte immediat, per la qual cosa ens mostrem molt satisfets.

Però a banda de  treballar des de la institució, pensem que cal fer-ho també a través de diverses iniciatives socials per fer possible un municipi més solidari.  En aquest sentit, iniciatives com els bancs del temps que engegaran, per exemple, el Consell d’Infants i  sobre el que estan treballant, també,  els col•lectius de Cal Gorina ens semblen una bona recepta per defensar el fet de compartir coneixements i per adonar-nos que tenim molt a donar i a rebre els uns dels altres. La col•laboració entre la ciutadania de Castellar és la manera per enfortir els llaços comunitaris i ser conscients de la realitat que ens envolta.
Per altra banda, també ens agradaria convidar el 23 de desembre a participar d’un sopar organitzat per Cal Gorina, que porta per nom “Porta un plat i tasta’n molts”. Es tracta d’una trobada on cadascú aporta un menjar i té l’oportunitat de tastar-ne d’altres. Així mateix, i fruit de l’èxit d’altres anys, el 28 de desembre, a partir de les 17h de la tarda s’organitza al mateix espai un taller de reciclatge amb Josep Ubasart, que ens ensenyarà de nou, com reutilitzar diverses coses i crear-ne de noves. Tothom està convidat a participar-hi! Bones festes.

dijous, 22 de desembre de 2011

Segur que no es podia fer d'una altra manera?

"Des de L’Altraveu ens continuem preguntant de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions"

Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007
El que queda d'aquest tros del torrent de Colobrers, 18 de desembre de 2011

diumenge, 18 de desembre de 2011

Les CAV denuncien l’actitud antidemocràtica dels governs municipals que han ocultat a la ciutadania els impactes del gasoducte


D'esquerra a dreta: Carles Escolà, actual conseller comarcal de les CAV i regidor de Compromís per Cerdanyola, Virginia Domínguez regidora de l'Entesa per Sabadell i Elisenda Alamany i Xavier Bella regidors de l'Altraveu per Castellar

Les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV han denunciat l’actitud antidemocràtica dels governs municipals que no han informat en cap moment a la ciutadania dels efectes negatius del gasoducte i han intentat minimitzar els seus impactes.

L’Entesa per Sabadell i l’Altraveu de Castellar del Vallès han lamentat que els governs municipals hagin ocultat els veritables efectes del gasoducte sobre el Vallès, arribant a afirmar que no tindria cap impacte sobre el Bosc de Can Deu o que no passava pel terme municipal de Castellar del Vallès.

Les obres del gasoducte Martorell-Figueres, que promou l’empresa ENAGAS, fa setmanes que afecten el Vallès Occidental i els seus estralls ja són visibles al Bosc de Can Deu i el Torrent de Colobrers. Es tracta d’una canalització d’alta pressió, d’un metre de diàmetre, soterrada al llarg dels 160 km de longitud, les obres del qual impliquen la construcció d’una pista de 30 metres d’amplada amb maquinària pesant, arrasant amb tots els arbres i resta de vegetació. Els seus efectes seran especialment greus quan travessi el Riu Ripoll, el Torrent de Can Bages, el Torrent de Colobrers i el Riu Tort.

El Gasoducte creuarà els espais naturals del Vallès, provocant un gran impacte als camps i boscos del Rodal: els camps de Ca n’Argelaguet, Sant Julià, el Bosc de Can Deu, la Torre Turull, el Torrent Colobrers, el Parc Agroforestal de Llevant, etc. per continuar pels boscos de Sentmenat i Caldes de Montbui en direcció el Vallès Oriental.

L’Entesa per Sabadell i l’Altraveu de Castellar del Vallès han emplaçat els respectius equips de govern a donar totes les explicacions a la ciutadania i a fer un seguiment acurat de les obres per tal que es facin amb les màximes garanties i que es restitueixi el màxim de vegetació.

divendres, 16 de desembre de 2011

Història d'una destrossa natural silenciada

Torrent de Can Bages. Aquest bosc té els dies comptats

El gasoducte Martorell-Figueres que passa dins del terme municipal està tenint un impacte important en el torrent de Colobrers, en una zona considerada parc forestal d'especial protecció (Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007). Alhora, en queden afectats alguns camps de Torre Turull i les zones boscoses properes.
El torrent de Can Bages, recentment afectat per la construcció del polígon industrial també està amenaçat, les màquines han de passar prop de la desembocadura en el Ripoll, una zona humida de grans talussos i espessos boscos d’alzina i pins. Tal com hem pogut comprovar sobre el terreny s’estan creant unes pistes d'entre 20 i 30 metres d'amplada pel pas la maquinària, arrasant tot allò que hi ha. La destrossa afecta també de forma important als camins que de Castellar van cap a Togores, deixant un paisatge desolat en una zona d’alta utilització pels veïns i que l’Ajuntament de Castellar van declarar que es protegiria quan es va formalitzar el Parc Agroforestal de Llevant.
Des de L’Altraveu ens continuem preguntant de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions.  
Aquesta setmana en junta de portaveus ens ha quedat palès el poc control que l'ajuntament està exercint sobre aquesta obra. L'equip de govern ha buscat complicitat per que els hi fem costat amb un problema que ara diuen que no volen però que són ells qui han donat el vist i plau. Estem a l'espera de rebre tota la informació que hem demanat...

dilluns, 12 de desembre de 2011

L'Altraveu als pressupostos participatius de Figaró


L'Altraveu va desplaçar-se aquest cap de setmana a conèixer el procés de pressupostos participatius que porta a terme l'equip de govern de Figaró-Montmany. L'alcalde del municipi, Lluc Pelàez, va acollir els regidors Xavier Bella i Elisenda Alamany i altres membres del grup a qui va explicar l'experiència que porten aplicant ja fa vuit anys.

Enguany la votació del Pressupost Participatiu per escollir les propostes que seran incorporades al Pressupost Municipal de l'any 2012 es realitzaven conjuntament amb la votació per escollir les grans Inversions del mandat. Totes les propostes estaven detallades en un Quadern de propostes i també es podien consultar els avantprojectes de les grans inversions a l'apartat de PAM i grans inversions 2012-15 de la pàgina web o bé a l'Ajuntament.

Xavier Bella declarava que "el compromís de L'Altraveu ja s'ha manifestat en la creença radical de la participació, però no en la línia del populisme sinó amb el treball quotidià dels agents socials i l'aliança amb l'administració". Per això L'Altraveu va acordar una trobada amb l'alcalde de la població. Alamany manifestava que "tot i que el tamany del Figaró no és comparable amb el de Castellar sí que serveix per conèixer eines factibles d'apropament i conscienciació de la cosa pública".

dissabte, 10 de desembre de 2011

L'Altraveu i L'Entesa per Sabadell a la zona afectada pel gasoducte


L’impacte que està tenint la construcció del gasoducte ha fet que aquests dos grups municipals (Candidatures Alternatives del Vallès) es trobessin avui per inspeccionar la zona i l’abast de la destrossa natural. Les dues formacions alerten sobre la desinformació de l’execució del projecte, tot i les al·legacions que van fer-se en 2008 quan altres municipis afectats (en total dotze) van proposar un traçat alternatiu que seguiria l’autopista AP-7.

Actualment afirmen que no tenen constància de quines són les conclusions de la suposada comissió de seguiment de l’obra per part dels municipis afectats i per què no s’han fet arribar a les forces polítiques dels consistoris corresponents, ni a la ciutadania.

A Castellar

El pas del gasoducte afectaria els torrents de Can Bages i Colobrers a més dels camps de Torre Turull en direcció cap a Sentmenat i en opinió de les dues candidatures “fragmenta el territori d'una manera innecessària i sense control per part de l’administració”. Des de les dues candidatures expressen que no hi ha hagut sensibilitat mediambiental per combatre un traçat especialment agressiu en zones protegides.

L’Altraveu per Castellar demanarà explicacions formalment al ple de dijous 22 de desembre, així com ja ha fet Entesa a Sabadell.

En quin punt es troba l'obra del gasoducte Martorell-Figueres?

Espais per on ja han passat les màquines

divendres, 9 de desembre de 2011

La solidaritat a Castellar sí que es retalla


L‘any 1994 milers de persones acampaven reclamant als governs que destinessin, almenys, el 0,7% del PIB als països empobrits. S’exigia que les institucions es comprometessin a participar en la construcció d’un món més just, que tendís a garantir l’accés als drets fonamentals i al lliure desenvolupament de les persones i els pobles d’arreu. És clar que d’una manera o altra som corresponsables de les desigualtats existents i a través del compromís de molts ajuntaments, sorgit d’aquesta pressió ciutadana, a destinar una part dels ingressos a polítiques de cooperació, s’han pogut desenvolupar molts projectes amb els que s’ha contribuït a donar accés a una vida més digna als qui més ho han necessitat.

En aquest sentit, a Castellar podíem estar orgullosos de ser, fins ara, un municipi solidari que destinava l’1% dels ingressos propis als països que més ho necessitaven. Diem fins ara perquè els pressupostos per al 2012 no han tingut en compte, com sempre passa en aquestes situacions, als més desafavorits ni la responsabilitat social que que es deriva de viure i participar d’aquest món injust i ha rebaixat un 30% aquesta partida. Una rebaixa inadmissible que encara és més sagnant tenint en compte que el total que s’estalvia l’Ajuntament és només de 31.000 €, una xifra molt petita comparada amb altres partides (com són les de comunicació o les destinades als sous dels representants públics) que hauria permès mantenir el nom de Castellar i dels seus ciutadans ben amunt i hauria situat a Castellar com un referent dins del mapa de pobles compromesos amb la cooperació al desenvolupament, fins i tot en temps de crisi. Perquè no oblidem que són precisament aquests països on es destinen els recursos de cooperació els que més pateixen les conseqüències d’aquesta crisi global.

No ens agraden les falses premisses emprades en temps de crisi que generen aquests perillosos idearis perfectament definits amb la frase “primer els de casa”; els governs que creuen en la justícia social mantenen aquest percentatge de cooperació aquí i arreu del món, es pot fer. No ens creguem que, pel fet de destinar recursos a cooperació al desenvolupament, hem de desatendre les polítiques locals: a països com Suècia (gens sospitós d’oblidar els serveis públics del propi país) mantenen el seu compromís amb la cooperació destinant-hi l’1% del PIB. Creiem amb força que Castellar ha de seguir sent un municipi solidari, i ara més que mai.

També pots veure

dilluns, 5 de desembre de 2011

Els Torrents de Can Bages i Colobrers amenaçats

Segons hem pogut comprovar, s’està construïnt un gasoducte que passarà dins del terme municipal i afectarà de ple dos torrents i els boscos que es trobarà al pas. El torrent de Can Bages, recentment afectat per la construcció del polígon industrial serà travessat prop de la desembocadura en el Ripoll (Estudi de recuperació paisatgística del Ripoll, informe de Xavier Mayor, desembre 2009) una zona de grans talussos. Després de travessar la carretera B-124 afectarà  els camps de Torre Turull i travessarà de ple el Torrent de Colobrers en una zona considerada parc forestal d'especial protecció (Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007). Segons el projecte que hem pogut consultar, per fer l’obra s’estan creant unes pistes d'entre 21 i 29 metres d'amplada pel pas la maquinària, arrasant tot allò que hi ha.
Ens preguntem de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions.  No entenem que al segle XXI, hi hagi tan poc control dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar sobre el desenvolupament d’aquestes infraestructures, ni tampoc la nul•la sensibilitat mediambiental que permet un traçat especialment agressiu en zones protegides.
També volem destacar que considerem del tot inadmissible la poca informació que s’ha donat a l’oposició sobre el traçat i el canvis d’aquest projecte.
Esperem que l’Ajuntament de Castellar no faci la vista grossa i actuï amb la màxima diligència per preservar el patrimoni natural dels rodals del municipi de Castellar.

Gerard Coll tanca el cicle de xerrades: DIVERSITAT SEXU@L I DE GÈNERE

Autora: Marina Llauger
L'Altraveu, en col·laboració amb l’associació de Dones Hipàtia i l’associació Reacciona! ha organitzat entre el mes d’octubre i desembre un cicle de conferències sobre Diversitat Sexual i de gènere. Les xerrades han abordat temes com el moviment feminista, el movimens Trans o la figura de les dones treballadores de la indústria tèxtil. La portaveu de l’Altraveu, Elisenda Alamany, assegura que estan satisfets tant per l’assistència a les conferències com per la diversitat de temàtiques que han pogut atraure a diversos perfils de més d'un centenar de ciutadans.

En referència a la programació de xerrades al cicle, la regidora de L’Altraveu apunta que han volgut abordar des de diferents perspectives “un problema tan complex com la desigualtat de gènere, que es manifesta en qüestions com la violència masclista o la discriminació que pateixen col·lectius com els tansexuals”. “La violència de gènere no només fa referència a la desigualtat entre home i dona. Hi ha altres identitats que no són tan visibles com l’homosexualitat o la sexualitat Trans que posen de relleu que el problema de gènere no és només entre home i dona sinó que és més profund”, afegeix la portaveu de L’Atraveu.

Cal seguir amb aquest treball a través de totes les esferes com l’administració, les associacions, i els diversos agents socials.

 

dissabte, 3 de desembre de 2011

L'Altraveu a Gràcia. Municipalisme combatiu.


Més de 50 persones s'apleguen a Gràcia a la xerrada Municipalisme combatiu als Països Catalans.

Elisenda Alamany, regidora de L'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès, va explicar l'experiència des d'un punt de vista ampli on els moviments socials intervenen en l’arena del govern local, amb intervencions com la protesta, la col·laboració amb el disseny de les polítiques públiques d’àmbit local, el dret a petició, la relació amb càrrecs electes i els partits polítics tradicionals i des d'un punt de vista restringit; l'articulació dels moviments socials locals en candidatures amb voluntat d'obtenir representació. Alamany apuntava que "construir comunitat és donar sentit polític i col·lectiu a qüestions que preocupen als i les ciutadanes des dels nostres espais més propers" i que per no abandonar-se en els rols i les lògiques dels partits polítics tradicionals, "tan important és ser en els espais decisoris com mantenir les vies de pressió que els han fet possibles".

Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei, va basar la seva intervenció en l'experiència a nivell municipal, aportant alguns dels reptes i dels desafiaments que planteja treballar des de la proximitat. Algunes de les intervencions que van donar-se en el marge de la xerrada van servir per explicar la política econòmica d'aquestes candidatures municipalistes així com la sociologia de la militància i de l'electorat.

divendres, 2 de desembre de 2011

Caminem plegats


El Consell sociosanitari és l’òrgan on són representades les entitats, els col·lectius, les persones a títol individual i els partits polítics preocupats per la situació social i sanitària, així com per la igualtat al nostre municipi. Actualment, en aquest Consell existeixen cinc comissions (igualtat, persones amb discapacitat, salut emocional, hàbits saludables, drogues, sexualitat i sida). Des de L’Altraveu el mes de setembre vam presentar la proposta de dinamitzar la comissió d’inclusió social que té la intenció de sensibilitzar la ciudadania sobre els llindars de pobresa al nostre municipi i engegar diverses iniciatives dirigides cap a la inclusió, no només des de l’administració sinó també des del teixit associatiu de Castellar. Hem adquirit la responsabilitat de treballar colze a colze amb la regidoria en aquest sentit, perquè a banda de l’esfera pública és molt positiu que des de cadascun dels nostres espais socials i polítics adquirim responsabilitats i puguem coordinar esforços. Creiem fermament que cal dotar de contingut els òrgans de participació dels quals disposem, com és el cas d’aquest consell. Per això, creiem que donada la proposta de modificació de l’ordenança vial que afectarà la gent amb mobilitat reduïda, hauria valgut la pena d’exposar aquesta iniciativa en aquesta comissió. Creiem que les decisions que prenem des de l’administració no són l’única cosa important, sinó el procés que engeguem per arribar aquestes. Amb tot, és una bona notícia que la regidoria de mobilitat, seguretat i serveis socials avaluïn i valorin la situació de persones dependents perquè som del parer que els documents tècnics cal mirar-los des del punt de vista polític, més que no pas de gestió. Alhora, és cabdal que comenci la redacció del Pla d’Inclusió Social, tal com vam proposar des del nostre grup (i va ser acceptat de manera unànime per part de la resta d’agrupacions al ple) ja que aquest serà una eina bàsica a l’hora d’analitzar els col·lectius en risc d’exclusió social i de dissenyar polítiques integrals en aquest sentit. Ara més que mai els agents socials i els polítics cal que caminem plegats.

divendres, 25 de novembre de 2011

Dia contra la violència de gènere



La violència de gènere, no només aquella que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que han restat invisibles davant els nostres ulls al llarg dels anys.
La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per constatar que aquesta  violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les anifestacions de gènere i quines reaccions desencadenen des d'una perspectiva masclista.

Des de L'Altraveu, conscients de la important tasca de difusió i sensibilització sobre diversitat sexual i de gènere, hem proposat un cicle amb ponències diverses sobre aquesta matèria de la mà del teixit associatiu de Castellar, com el col·lectiu de dones Hipàtia, i Reacciona (Ripollet) que clouen el 2 de desembre i que han estat una aposta forta per visibilitzar les diverses realitats de gènere a la nostra societat i com la creença que només un sol model és el vàlid va en contra de les llibertats individuals i col·lectives.

Avui, emplacem tothom a assistir a l'agenda d'activitats que s'ha proposat des de l'ajuntament de Castellar (www.castellarvalles.cat). 
Sortim avui  en contra de la violència de gènere i treballem cada dia per combatre-la.

Consell de Comunicació: bones intencions

Les funcions bàsiques dels mitjans de comunicació són les d’informar, formar i entretenir a més de sensibilitzar i servir de vehicle transformador de la societat. Els mitjans han d’ajudar a enfortir la democràcia i per això la informació i els mitjans que la faciliten són eines per formar un esperit crític sobre el que ens envolta. És per això que creiem que més enllà d’enfortir un mateix imaginari, un mitjà de comunicació ha de garantir la diversitat de continguts i perspectives i comptar amb la participació de la ciutadania, amb més raó si és públic. En aquest sentit en una vila vital i activa com és Castellar cal que tothom tingui accés a la informació d’allò rellevant i important que passa al municipi i per això ens sembla bé que des de l’Ajuntament s’impulsin les plataformes necessàries.
En aquest sentit l’any passat el consell de comunicació de Castellar es va dedicar a redactar el reglament que havia de marcar les bases i les directrius dels mitjans locals que depenen de l’Ajuntament, un reglament que tot i no ser tant complert com desitjàvem ens va semblar un bon punt de partida amb què poder començar a treballar. Aquest òrgan ha tornat a engegar aquest dilluns i seguirem proposant millores així com vetllant per aconseguir uns mitjans de comunicació locals justos, plurals i lliures. Esperem que aquest consell serveixi per aconseguir una ràdio, un actual i un portal digital millors.

divendres, 18 de novembre de 2011

El consell escolar municipal


Dimecres dia 9 de novembre d’enguany es va celebrar el Consell Escolar Municipal on la regidora d’educació va informar de diversos temes. Els més importants pel seu impacte feien referència al tercer institut, manteniment dels centres escolars, ampliació dels cicles als instituts i subvenció pel programa de reutilització de llibres.
El Departament de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya ha informat que no es construirà un tercer institut ni tampoc es durà a terme el projecte d’escola-institut. Aquestes dues opcions van ser proposades per l’ajuntament de Castellar i tota la seva comunitat educativa per tal d’evitar la massificació que en els propers cursos es preveu que afectarà els dos instituts existents en el nostre municipi. Aquesta decisió se sustenta sobre l’argument que d’aquí a uns 8-9 anys les places seran cobertes amb les places dels dos instituts. Tanmateix aquest argument no és l’únic, l’actual política de retallades en l’àmbit de l’educació és la raó de pes que ha portat a la Generalitat per optar per la construcció d’edificis annexos als dos instituts. Retallades que també faran impossible l’ampliació de cicles formatius. Pel que fa a allò que compet al nostre ajuntament, només es faran les obres urgents i de risc als centres escolars, el  programa de reutilització de llibres desapareix i la subvenció del curs de natació per a tots els primers cursos de primària només seran subvencionats mig curs. Davant d’aquesta situació no s’entén per què es produeix aquesta disminució de serveis quan en el pressupost del 2012, aprovat recentment pel grup socialista, la partida d’educació augmenta un 7,65% i s’ha defensat com una prioritat. Un fet que com denunciàvem la setmana passada demostra que en la confecció d’aquest pressupost hi ha incoherències amb la realitat de Castellar.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Cap a una fiscalitat més justa

Des de L'Altraveu volem fer pública la nostra valoració del ple de novembre on es va portar a aprovació el pressupost municipal i el PSC va aprovar en solitari un apujament d'impostos i taxes.
Des del nostre grup municipal hem elaborat mesures per avançar cap a una fiscalitat més justa i hem volgut engegar un procés de diàleg per arribar a acords que milloressin la proposta inicial d'increment de l'IPC+3% sobre l'Impost de Béns Immobles, o l'apujament de la taxa d'escombraries en un 10%.
Nosaltres mai no ens sumarem a la demagògia populista sobre la fiscalitat municipal. Per això, a banda del sentit del nostre vot, hem seguit treballant de cara a incidir en la pressió fiscal per alleugerir-la a les rendes més baixes i incrementar-la sobre les més altes. Hem plantejat mesures com el recàrrec del 50% de l'IBI per als habitatges desocupats, els incentius per posar l'habitatge en lloguer públic i l'incentiu per tenir un contracte d'arrendament que blinda els inquilins d'un possible encariment del lloguer, també hem volgut establir criteris de renda per a les famílies nombroses i monoparentals. 
Referent a la taxa d'escombraries, també creiem que haurem de començar a estudiar fórmules noves que no passin per repercutir el cost total del servei sobre el ciutadà, apostes valentes de reciclatge, potenciació de la deixalleria, estudiar el porta a porta a zones concretes del municipi, etc. 

No acceptem que la interpretació actual de la legalitat sigui una cotilla que no ens deixi tirar endavant polítiques de justícia social, com ara bé el reglament dels habitatges desocupats. Hem de fer política i per tant, cal valentia per qüestionar la legalitat quan aquesta és injusta. Només així aconseguirem canviar la societat. En conseqüència, el nostre grup ha votat desfavorablement la proposta del govern, que tot i haver millorat tímidament respecte de la inicial, ens ha semblat insuficient per donar-hi el vist-i-plau.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Finances municipals 2012


El proper ple de 8 de novembre l’ajuntament decidirà els impostos que s’aplicaran a la ciutadania, així com els ingressos i les despeses que conformaran el pressupost municipal. La idea de la qual partim des de L’Altraveu per fer front a les ordenances (com recapta l’ajuntament de Castellar) i el pressupost són els criteris de justícia social i sostenibilitat. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa, però no només això, sinó que l’abast d’aquestes permeten marcar una política clara en temes claus per nosaltres com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible. La feina que hem fet aquests dies sobre les finances municipals han estat a nivell d'incentius a l'Impost de Béns immobles (que patirà un increment sever de l'IPC + 3%) per a gent que posi a disposició de la borsa de lloguer municipal i el seu habitatge, també una bonificació sobre el mateix impost per aquells que tinguin un contracte d'arrendament de manera que no perjudiquin l'increment sobre l'inquilí. Donada la nova taxa sobre clavegueram, proposem una bonificació per tinença de dipòsits pluvials per habitatge. El reglament d'habitatges desocupats que vam aprovar en inici i que possibilitaria un recàrrec del 50% sobre l'IBI per aquelles persones que especulessin amb la seva vivenda, ha estat rebutjat per l'equip de govern a última hora,  fet totalment irregular ja que es tracta d'un acord de ple i sobre el qual existeix un compromís escrit de compliment. És un tipus d'iniciativa que ja s'està desenvolupant a altres municipis, com Sant Celoni o Molins de Rei on s'estan desenvolupant polítiques valentes i imaginatives davant la crisi.

Ens hem quedat, doncs, a mig camí.

La filosofia dels impostos és finançar col·lectivament els serveis col·lectius i millorar-los, si és possible, sempre tenint en compte que les maneres de finançar-los han d’estar d’acord amb la despesa i amb la socieconomia del poble i les seves necessitats. Malauradament, no podem estar d’acord amb el criteri de despesa que ens ha dut fins a aquesta situació. A Castellar s’han creat i redissenyat infraestructures que ens passaran factura durant molts anys i que faran difícil el finançament dels serveis existents. El Mirador ha suposat una desviació de 2 milions d'euros després del projecte acabat pel PSC el 2008 i que el Síndic de Greuges ha determinat que incompleix un procediment de modificació pressupostària, per altra banda el dany col·lateral de Can Bages farà que l'ajuntament hagi de pagar vora els 3 milions d'euros per la connexió Ter-llobregat.

Som davant d’una gestió equivocada i tampoc no ho podem obviar. No serà fàcil explicar als i a les castellarenques que ara per quadrar els números de l’ajuntament caldrà fer un esforç per part dels ciutadans a través dels seus impostos i sense tenir les rendes baixes, punt on no ens hem posat d'acord, no pas per a la millora dels serveis sinó per contribuir a sanejar un dèficit del qual no en són responsables.

dijous, 27 d’octubre de 2011

El camí del riu

La foto és del 10 de juliol de 2011, els ponts ja no hi eren

Fent el camí del riu des de Can Barba fins al Molí d’en Busquets podem observar que en diversos trams no hi ha els ponts per poder travessar el riu a peu. Això és degut a que des dels aiguats de l’any passat els ponts de fusta que travessen el riu Ripoll han estan destruïts per la força de l’aigua. Un dels ponts, el que està prop del gual d’en Boà, ha estat arreglat per algú perquè de manera precària es pugui seguir travessant anant a peu, però des del mateix gual d’en Boà no hi ha cap tipus de passera per travessar i en el gual del Molí d’en Busquets el pont de fusta que hi havia va quedar arrasat per l’aigua i ara esta abandonat i quasi soterrat per la vegetació.

Amb aquestes circumstàncies, fer el camí del riu caminant és gairebé impossible. Ni tan sols en època de poques pluges com ara es poden travessar els guals sense mullar-se. El camí per tant només es pot fer amb bicicleta i o vehicle a motor. Des del nostre grup municipal hem defensat sempre la regeneració de la zona i la promoció i adequació del nostre rodal i especialment del camí del riu, camí molt transitat per castellarencs, de gran bellesa paisatgística en alguns trams.

Sabem que en l’estat de l’economia municipal no es poden fer grans despeses, però creiem que tornar a habilitar els ponts de fusta no ha de costar tant. En aquest sentit, a més creiem que es pot intentar optimitzar esforços i que tallers de formació que existeixen a la vila, com per exemple el taller de soldadura potser hi podria col·laborar. Quan falten recursos és qüestió de posar-hi idees i imaginació i no quedar-se en la inacció i deixadesa dels darrers mesos.

En el darrer Ple municipal, L’Altraveu ha demanat que s’arreglin les passeres dels guals del camí del riu, especialment en els trams del Molí d’en Busquets i del gual d’en Boà. Esperem que no quedi en l’oblit.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Propostes contra els desnonaments a Castellar


Entre 2011 i 2012 es calcula que hi haurà 40.000 i 50.000 execucions hipotecaries a Catalunya (dades Consell General del Poder Judicial). Les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que succeeix en el 90% del casos en el context actual), l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida. A Castellar hi ha persones afectades. És per això que des de L’Altraveu presentarem al ple municipal una proposta, a través de la qual puguem arribar a un seguit d’acords amb la resta de grups. Cal posar tots els recursos al nostre abast per fer que l’Oficina Municipal de l’habitatge ofereixi un servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Castellar, i que es realitzin reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades a través de la Taula d’emergència social. Aquest òrgan ha d’oferir assessorament legal i mediació amb bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge. A partir d’aquesta proposta també es vol instar al Govern, com ho ha fet Sabadell, per exemple, a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies que només disposen d’un habitatge com a única residència i que es troben en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

Esperem que Castellar pugui fer un pas endavant en la garantia del dret a l’habitatge amb el suport de totes les forces polítiques del consistori.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Propostes i compromisos

 

Vivim moments molt difícils i cal que des del govern i l’oposició generem propostes per tirar endavant. En aquest sentit, des de L’Altraveu creiem que no hi ha receptes màgiques que no passin per prendre compromisos reals, i treballar de valent per oferir alternatives lluitant contra la desocupació, la pobresa, la contaminació ambiental, la precarietat laboral, la inseguretat ciutadana, etc. Des de L’Altraveu, doncs, volem exposar com hem treballat aquets dos últims mesos per establir un bon espai de reivindicació i propostes davant dels estralls de la crisi a Castellar. Davant de la possible vulneració de drets als col·lectius més desafavorits del nostre municipi hem proposat un Pla d’Inclusió Social que tirarà endavant i que s’encarregarà d’estudiar quin són els col·lectius en risc d’exclusió social al nostre poble i com podem generar polítiques inclusives i iniciatives conjuntes a través de la Taula d’emergència social on hi haurà representades les entitats del Tercer sector i els agents polítics. Hem iniciat una ronda de contactes amb entitats com Padrins Solidaris i Via Solidària per copsar el pols de les entitats que estan treballant colze a colze amb situacions de risc al nostre municipi i hem presentat una proposta a l’Ajuntament per prevenir desnonaments a Castellar tot oferint assessorament i acompanyament a les famílies afectades. Pel que fa a promoció econòmica treballarem per una contractació social i ecològica des de l’Ajuntament així com per avaluar el cens empresarial recentment elaborat i que permet dissenyar i concretar les ofertes de promoció econòmica tenint en compte les necessitats de la nostra ciutadania.

Creiem que Castellar ha de saber prioritzar la seva despesa i la seva inversió. El municipi ha de ser un espai de garantia i extensió de drets, especialment arran de la crisi, donada la seva major flexibilitat i capacitat de maniobra per adaptar-se a aquest món canviant. Nosaltres hem pres el compromís de seguir treballant pel nostre poble.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Prou desnonaments

                                                                
Les Candidatures Alternatives del Vallès responen davant de les execucions hipotecàries diàries (entre 40.000 i 50.000 els anys 2011 i 2012 segons dades del Consell General del Poder Judicial) i insten des dels municipis a aprovar una moratòria o implementar mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies que es troben en una situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

Davant dels milers de desnonaments que s’estan produint la coalició demana un seguiment municipal (a través d’Oficines Locals d’Habitatge, taules d’emergència social i consistori) incloent els processos d’execució. Un altre dels aspectes que es demanen és el reforç de la coordinació entre serveis d’habitatge i serveis socials dels ajuntaments per oferir acompanyament i assessorament legal a famílies afectades i establir un protocol d’urgència per tal de trobar solucions per a cada cas.

Les CAV declaren inadmissible que en un Estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre els col·lectius més vulnerables i que, en canvi, les entitats financeres no assumeixin cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Candidatures Alternatives del Vallès
Octubre de 2011

dijous, 6 d’octubre de 2011

Qualitat pública a nivell local?

Les retallades socials que està duent a terme la Generalitat en sanitat, educació, universitats, atenció social o cultura, entre d'altres, ens afecten a tots. És per això, que en aquestes circumstàncies és molt important que en les polítiques de proximitat, les que es fan des dels ajuntaments en les competències que els pertoquen, es visibilitzi una priorització envers aquests temes. Al nostre municipi s'estan produint canvis en alguns àmbits i en d'altres semblen albirar-se.  A l’Espai Jove es va convocar un concurs per cobrir una plaça ja existent de dinamitzador, concurs que es va suspendre als dos mesos sense resoldre'l. Això implica que el servei queda amb un únic dinamitzador i que per tant el servei se’n ressentirà força. A L’Escola Municipal de Música s'han vist augmentades les tarifes al voltant d'un 35%, però les retallades de la Generalitat i la manca d’inversió de l'Ajuntament posa en perill l'oferta ja que implica una disminució dels recursos humans. La ludoteca també veu incrementades les tarifes en un 20% i sembla que es qüestiona la seva continuïtat perquè el municipi no té obligació d'oferir aquest servei.  Al Complex Esportiu Puigverd, la nova gestió no sols ha incrementat les tarifes, també ha reduït els drets dels socis anteriors. Això ha implicat que uns 800 socis s'hagin donat de baixa.

Davant d'aquesta situació cal que ens preguntem què volem fer amb els nostres equipaments públics.L'equip de govern es manifesta contra les retallades de la Generalitat, però no és un contrasentit fer el mateix a Castellar? I què fa L’Altraveu en aquest sentit?  L’Altraveu ha manifestat repetidament que són les polítiques socials les que considera prioritàries i ha proposat un Pla d'Inclusió social i una Taula d'emergència social que tirarà endavant. També treballarà per la contractació social  i ecològica en l'àmbit de la promoció econòmica de la vila.
Això s'ha argumentat any rere any en la votació dels pressupostos municipals, on ens hem oposat perquè no suposaven un canvi de rumb respecte l’administració local de CiU. Hem qüestionat alguns dels criteris de despesa de l'actual equip de govern, com per exemple la contractació de 2 càrrecs de confiança, els desviaments de més de 2 milions d'euros de la infraestructura de El Mirador, el malbaratament de recursos que representen tant el polígon de Can Bages com la connexió Ter-Llobregat (també amb desviaments milionaris). Hi ha coses per les que no val la pena endeutar-se, potser cal fer-ho per un sistema públic de qualitat a nivell nacional, però també a nivell local. Les prioritats de la despesa són decisions polítiques.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Reivindicacions i propostes


Els mesos d'estiu i el setembre han estat temps de reivindicació i proposta per a la nostra agrupació.

Reivindicació
El primer aspecte que va marcar l'agenda del nostre municipi va ser el tancament del servei d'urgències a Castellar que donava abast a 30.000 persones (Castellar del Vallès, Sant Llorenç i Sentmenat). La declaració institucional que vam signar amb l'ajuntament volia evidenciar el posicionament del consistori (amb l'abstenció de CiU) respecte aquesta retallada de drets.
Lluny de quedar-nos amb aquest document vam ser tot el mes d'agost donant suport al col·lectiu afectats per les retallades sanitàries i que va decidir vetllar per l'equipament de les 12 a 8 del matí.i informant a la ciutadania per conèixer a qui calia dirigir-se en cas d'assistència. La col·laboració amb la ciutadania va possibilitar un treball molt enriquidor que va culminar amb la recollida de 4.000 signatures davant d'aquesta postura per part de la Generalitat i una manifestació el 18 de setembre amb la participació de 200 persones al nostre poble.

Propostes
Per part de L'Altraveu vam  tirar endavant una proposta de resolució al ple on instàvem a avaluar la possibilitat de contractar un metge i que va reformular-se per conèixer la dada real d'usuaris del CAP de Castellar i estudiar aquesta estadística per prendre mesures com a consistori, com ara bé la reunió amb el responsable polític de la Generalitat pensant que aquesta iniciativa estesa a altres poblacions seria una bona mesura de pressió.Actuament estem supervisant aquest procés.

I davant de la crisi, què ha estat fent L'Altraveu?
Per altra banda, davant d'una situació que accelera les desigualtats socials, des de L'Altraveu  hem aconseguit tirar endavant l'elaboració d'un Pla d'Inclusió Social  que analitzi col·lectius en risc d'exclusió social i generi polítiques inclusives, així com una taula d'emergència social per analitzar la situació de desnonaments, violència de gènere, etc. conjuntament amb els agents socials del poble. Per la nostra banda, també hem començat una ronda de contacte amb entitats com Padrins Solidaris i Via Solidària per poder tenir un retrat fidel de quina és la situació a Castellar del Vallès.

Les retallades no només provenen de les decisions a nivell nacional, sinó que des del nostre govern local ja estem presenciant l'enduriment de les condicions laborals a l'ajuntament així com un deteriorament d'alguns serveis claus com són els educatius o els que tenen un paper clau en la cohesió social com l'Espai Jove, la ludoteca, l'escola municipal de Música, etc. 

Seguirem treballant generant propostes per un Castellar millor, des del carrer i des de l'ajuntament.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Trobada de Candidatures Alternatives del Vallès a Castellar


Les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), de les quals forma part L’Altraveu per Castellar, celebraran una nova assemblea comarcal a Castellar el proper dissabte dia 1 d’octubre.

L’assemblea s’emmarca en un context de creixement de les CAV a la comarca, tant en vots com en regidors, la qual cosa planteja enfortir l’organització interna com a coalició per a donar millor resposta a les qüestions que se’ns plantegen. A més, es constata el sorgiment de moltes altres candidatures alternatives en el Vallès Oriental i el Barcelonès amb les quals cal establir mecanismes de coordinació i de treball conjunt. Finalment l’assemblea definirà els temes de treball i de reflexió pels propers dos anys.

La trobada també servirà per inaugurar en l’àmbit comarcal el nou espai que ocuparà l’Altraveu de Castellar al carrer Centre,8.

dimarts, 27 de setembre de 2011

Cicle sobre diversitat sexual i de gènere




Des de L’Altraveu, grup de dones Hipàtia i Reacciona hem escollit fer política des de l’entorn més inmediat, el nostre poble. Per això presentem un cicle de formació i debat sobre diversitat sexual i de gènere que comença el divendres 7 d'octubre a les 19.30 amb la ponència de la professora de teoria política, Máriam Martínez, amb el títol "El món i la política vistos amb perspectiva de gènere" que es durà a terme al local del Carrer Centre, 8.

Creiem que l’àmbit local és un interessant espai per a la transformació social. Però no només això. Entenem que l’acció política va molt més enllà d’aquella que duen a terme les institucions públiques, els partits polítics i la classe política professionalitzada. No només hi ha política a la institució. Però també sabem, i és el que volem treballar en el cicle, que hi ha política més enllà de l’esfera pública. Així doncs, entenem l’esfera privada com un espai important de lluita per l’emancipació. Ho hem après, entre d' altres, dels moviments socials i les aproximacions teòriques que interroguen la societat patriarcal i hetoronormativa.

Aquestes adverteixen que hem posat al centre tot el que és masculí (i no només els homes, sino també els valors que tradicionalment s’han vinculat a aquests) i instituït l’heterosexualitat com a pauta de relació afectiva i sexual única, amb les conseqüències materials que això provoca. És cert que en algunes coses, i gràcies a les lluites socials, s’han aconseguit importants millores respecte a un passat, però també ho és que encara queda molt per fer. Sense anar més lluny, existeixen importants desigualtats en l’accés a la renda i el temps segons sexe, una important segregació laboral de les dones, unes xifres insuportables de violència masclista, una infrarepresentació pública de les dones, la negació encara del dret a decidir sobre el propi cos amb la penalització parcial de l’avortament, la discriminació per motius d’orientació sexual, les dificultats quotidianes amb les que topen quotidianament les persones transexuals, etc.

La crisi s’està utilitzant com a coartada per la involució en drets i llibertats. I com no, també es retalla en polítiques públiques per la igualtat. Sense anar més lluny, la Generalitat ho ha fet recentement amb programes de prevenció de violència de gènere i de foment de la dona en l’àmbit laboral, entre altres. Nosaltres pensem que cal prioritzar aquestes temàtiques i és intenció treballar-les des del nostre entorn més inmediat. Us convidem a assistir-hi i a participar-hi!

dimecres, 21 de setembre de 2011

Més endeutament, per a què?

En el darrer ple municipal i amb els vots en contra de l’Altraveu, s’ha decidit realitzar una altra operació de crèdit per mantenir el precari equilibri econòmic de l’Ajuntament. Una vegada més es realitza una operació d’enginyeria financera per maquillar que el pla de sanejament no rutlla; però la bola de neu cada cop és més gran.
Cada vegada més tenim un ajuntament endeutat amb la voluntat de salvar les dificultats presents sense preveure el que passarà en un futur.
Des de l’Altraveu entenem que és inevitable que un ajuntament tingui dèficit; entenem que fins i tot és necessari, perquè creiem fermament que en temps de crisi l’administració ha de respondre al ciutadà, però no hem vist accions reals per subsanar aquest dèficit o, les que hem vist, són sovint lluny del que nosaltres considerem que cal assumir.
No volem, per exemple, el dèficit que s’ha generat en la construcció de la plaça major, per finançar el polígon fantasma de Can Bages, perquè arribi la xarxa d’aigües Ter- Llobregat per un polígon inexistent, per malbaratar recursos; per tot això no volem dèficit. En canvi, sí que acceptaríem el dèficit per polítiques d’habitatge, per idees noves en habitatge social, per l'elaboració del pla d’inclusió social, per atendre problemes generats amb la crisi, per contrarestar retallades del govern...Però tot això no ho hem vist fins ara, i per tant no podem estar d’acord amb el tancament de l'exercici 2010, no podem estar d’acord amb una nova operació de crèdit que porta a aquest tipus d’endeutament al municipi. Cal anar pensant, doncs, si el valor del nostre deute repercuteix positivament o negativament a la ciutadania.

divendres, 16 de setembre de 2011

En defensa de l’escola catalana

El model de cohesió que representa el model d’escola catalana va fer aplegar dues-centes persones de Castellar el passat dilluns als jardins de l’ajuntament i va seguir-se d’una forma majoritària a tots els ajuntaments de Catalunya. La ciutadania, doncs, respon davant de l’atac que qüestiona un model que ha funcionat amb èxit al llarg d’aquests 30 anys i que ha estat reconegut per diverses institucions europees i internacionals. Cal que els consistoris visibilitzin aquesta lluita i , en aquest sentit, el nostre, a petició de L’Altraveu ja va adherir-se al col•lectiu d’entitats cíviques i educatives per l’escola catalana conegut com “Som escola” per evidenciar que l’acollida i la inclusió socials d’infants i joves s’aconsegueix fent que el català sigui llengua vehicular als centres d’ensenyament. A banda de defensar l’escola catalana, cal reivindicar un cop més, que l’escola pública també sigui una escola de qualitat. Malauradament, l’ensenyament és un dels camps que es veurà més afectat per les retallades (40.000 euros menys l’any per afrontar el dia a dia dels centres) juntament amb sanitat. No ens quedem doncs en rebutjar la sentència del Tribunal Superior de Justícia, fem una passa endavant per demanar que un país com el nostre i en situació de crisi no pot deixar d’invertir en ensenyament de qualitat.

dissabte, 10 de setembre de 2011

Mas Les Fàbregues/Can Boadella/Cal Gorina

Imatges de l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de l’Ajuntament de Castellar del Vallès
  • Anteriorment a l’existència de la masia, es documenta al territori delimitat pel pati de la casa actual, un assentament Neolític, i un Vilatge de l’Antiguitat Tardana, documentats per les excavacions del jaciment dels Horts de Can Torras, per part d’en Joan Manuel Coll i Riera, l’any 2003.

  • Primeres referències històriques al segle XIII amb el nom de Mas de les Fàbregues, nom en referència a com es coneixia llavors Castellar, Sagrera de les Fàbregues. Concretament les Fàbregues (fàbriques) era la zona a l’entorn de la Plaça Major, Plaça Nova, i la Plaça Vella.

  • Cap al 1370 sabem que passa a mans de la família Boadella, provinents de mas Boadella de Sant Julià d’Altura.

  • Tenim referència escrita, recollida pel Dr. Vergés, que el 1468 Joan Boadella i el seu mas estava sota domini directe de l’alou de Guerau de Clasquerí, senyor del castell i del terme. Domini ple que els Clasquerí obtenen del rei Martí l’Humà de les terres i masos de Castellar, ja que abans el domini el tenien en emfiteusi, i depenia dels senyors de Montcada.

  • El senyor governa a través d’un batlle i la seva cúria, i des d’època de Ferran II una universitat, una assemblea de veïns rellevants, que és reunien per ajudar en el govern a la Plaça de les Fàbregues.

  • Des del segle XIII, 1291, sabem que el Mas Boadella i el Mas Mir, Can Torres, reben aigua de Canyelles per poder utilitzar i que existeixen acords entre els tres senyors. A través de l’anomenat Rec de Canyelles.

  • El Mas apareix al cadastre Reial de Patiño, fet després de la Guerra de Successió.

  • Neix el membre més famós de la família Boadella, Josep Boadella i Homet (1786). Neix a la casa pairal dels Homet, al carrer Major. 1808 entra com a voluntari del sometent, i ferit al Coll de Montcada. Combat contra els francesos al Vallès, Granollers, Cardedeu, Molins, Barcelona i al 1811 participa de la defensa de Tarragona. S’escapa cap a Cartagena, però empresonat pels francesos i captiu a França 33 mesos, s’escapa i reincorpora a l’exèrcit on acaba com a capità. Participa al 1833 a la primera guerra carlista. Acaba sent mariscal, i ocupa càrrecs polítics i militars als governs provincials de Navarra, Almeria, Sevilla i Lleida. 1854 es retira a Castellar, on morirà anys després.

  • La família Boadella per propietats: XIX es trasllada l’escorxador de la Plaça Nova(Mestre Gelonch) al carrer del mateix nom, en terrenys de la família. I també venen els terrenys on es faran les escoles del Patronat Tolrà. En aquesta època Joan Sala i Boadella. La seva mare pubilla de can Sala de Canovelles, va imposar el cognom. Dipositari de molta documentació quan Josep Tolrà fa de batlle de Castellar, la dècada dels 60 i 70 del segle XIX.

  • Un membre de la família Boadella, implicat en un judici, porta per motiu lo Patascas. La família tenia terres a l’actual Era, d’on sembla que va rebre el nom del seu propietari.

  • A principis de segle XX passa a mans de la família Gorina.

  • Santiago Gorina alcalde de Castellar des de 1925 a 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera. I reprèn el càrrec com a primer alcalde franquista el 1939.

  • Cap als anys 1915/20 en construeix un sistema de distribució d’aigua de Canyelles, cap a diverses cases de Castellar, al carrer Sant Pere d’Ullastre amb un dispositiu que repartia la quantitat d’aigua exacte a cada casa. La torra i el dipòsit del pati són testimoni d’aquest negoci. L’aigua es pagava a mensualitats i l’abonaven directament a Can Gorina els usuaris.

  • Durant la Segona República la casa, requisada, va ser el lloc on va néixer a l’agrupació local de la F.A.I.

  • Segons sembla un cop la família Gorina recupera el seu estatus i propietats, Santiago Gorina organitza un bon xeflis a base de marisc de closca al pati de casa seva amb una bona colla d’amics importants. Les restes d’aquest àpat no gens usual a l’època van aparèixer en les excavacions realitzades per Jordi Roig i Joan Manuel Coll.

BIBLIOGRAFIA:

Història de Castellar del Vallès : segons el seu manuscrit de 1872... / Antoni Vergés i Mirassó ; pròleg de N'Antoni Parramon Tubau ; revisió i notes de Joan Bernadas Torné ; il•lustracions d'En Pere Roca Roumens
Vergés i Mirassó, Antoni
Granollers : Montblanc-Martin , 1974

Castellar del Vallès : recull històric
Planas, Ester
[Castellar del Vallès : Ajuntament de Castellar del Vallès, DL 1995]

Castellar insòlit
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : [l'autor], 1997

L'Art castellarenc : arts plàstiques i visuals : del neolític als temps presents
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : Arxiu d'Història de Castellar, 1992



Baixar pdf 114 Kb


dimecres, 7 de setembre de 2011

Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

L’espai de l’Altraveu creix



Un dels compromissos de l'Altraveu és que la totalitat de les retribucions percebudes a través de la feina dels regidors es destinin al fons comú de l'agrupació per decidir col·lectivament a què les destinem. Durant els 4 anys que hem estat al local del Passeig 142, hem compartit aquest espai amb d’altres col·lectius.
Aquest espai però s'ha fet petit, i com que L’Altraveu aposta amb força perquè la societat es pugui organitzar en funció de diferents interessos socials hem decidit instal·lar-nos a la casa del carrer Centre,nº 8 (coneguda com a Cal Gorina), un espai molt més ampli i que evidencia la naturalesa social del nostre projecte que no concep la feina consistorial sense un estret lligam a la vida de la nostra vila.

Durant aquesta Festa Major, els col·lectius que formem part d'aquest nou projecte, volem obrir aquest espai a la ciutadania.
Al mateix temps volem recuperar i donar a conèixer la història d'aquest mas que data de l'any 1200. Sembla ser que el que inicialment fou conegut com el Mas de les Fàbregues, va ser casa del General Boadella, i cap al 1927 de l'alcalde Gorina. Darrerament s’havia emprat com a estudi per l'equip d'arquitectes que van fer el projecte de remodelació de la Plaça Major.
L'Altraveu, les cooperatives de consum l'Economat, Naps i Cols; i el grup de joves Watzup volem compartir aquest espai i les nostres inquietuds amb tots vosaltres, és per això que esteu convidats, no només a passar aquesta festa major per conèixer aquest nou espai, sinó a participar de les activitats o a proposar-ne activament durant tot l’any. Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

dissabte, 3 de setembre de 2011

Rebuig a la sentència en contra del català a l'escola

 
Tot el suport a les escoles que optin per no acatar la sentència. El sistema educatiu català permet que els joves procedents de la immigració no quedin exclosos del català i és l'eina que garanteix la cohesió social i evita que la immigració pugui ser discriminada. Rebuig a aquesta sentència que és un atac en contra del sistema educatiu que permet que els nens i les nenes parlin la llengua del país, un fet que s'hauria de veure normal si la identitat de Catalunya fos, veritablement, respectada.

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.Ovidi Montllor.

divendres, 2 de setembre de 2011

Els nostres drets no es toquen



L’1 de novembre de 1982 va obrir-se el servei d’urgències a Castellar amb tres metges. Gairebé trenta anys després el nostre Centre d’Atenció Primària tanca aquest servei durant les nits. El govern actual de la Generalitat, amb el Conseller Sr. Boi Ruiz, ha engegat una campanya de retallada dràstica del pressupost en sanitat. Això ha implicat el tancament de molts CAP durant el mes d’agost i el tancament de molts Serveis d’Urgències de manera total o parcial, amb l'agreujant de la reducció del servei d’ambulàncies. Aquestes retallades faran que la ciutadania de Castellar pateixi una assistència sanitària precària amb greus conseqüències per a la salut. Al llarg de tot el mes d’agost, un col·lectiu de castellarencs i castellarenques s’ha mobilitzat en contra del tancament del CAP mostrant el rebuig a les retallades. Cal constatar després d’aquests dies de tancament que la xifra que es donava d’1.4 persones d’usuaris és rotundament falsa ja que la comptabilització al llarg d’aquest mes, la situa vora les 4 persones.

Pensem que la Generalitat té altres opcions a l’abast (impost de successions, fiscalització progressiva segons la renda, etc) que no passen per atacar els estrats més febles de la població ja que les retallades i privatitzacions en serveis que són de vital importància enfonsen l’estat del benestar.

Pensem, però, que l’ajuntament també ha de ser valent i ha d’afrontar riscos i responsabilitats pel bé comú. Altres municipis, com el Figaró, han començat buscar solucions alternatives emprant instruments a l’abast de l’administració local per pal·liar aquest dany a la població. Els municipis són les administracions més ben situades per prendre decisions sobre serveis bàsics, donat el seu coneixement de la realitat local. Per tant pensem que el govern municipal hauria de prioritzar, doncs, la defensa de la salut pública. En aquest sentit, cal que com a consistori ens plantem davant de les retallades i pensem en les accions a emprendre.

Nota: Després de les propostes presentades a instància de L'Altraveu i gràcies a la mobilització ciutadana, l'ajuntament ha cedit a una trobada entre tots els grups polítics per afrontar el tancament del CAP.

dimecres, 31 d’agost de 2011

COMUNICAT DAVANT DEL DESALLOTJAMENT POLICIAL AL CAP

CONDEMNA DEL DESALLOTJAMENT POLICIAL DEL CAP I SUPORT A LES MOBILITZACIONS I ACCIONS INSTITUCIONALS EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA

Aquesta nit una unitat de mossos d'esquadra ha procedit a desallotjar les persones que es trobaven ocupant el Centre d’Antenció Primària de Castellar (una vintena).
De forma simultània també han estat desallotjats els CAPs de Badia, Ca n’Oriac, Santa Perètua i està en amenaça el de Viladecavalls. En el desplegament hi ha hagut una forta presència policial a tota la comarca, utilitzant també tàctiques intimidatòries contra els i les ciutadanes que allí s’hi trobaven (filmar les cares, etc.).

L’ocupació del CAP de Castellar es desenvolupa des de l’1 d’agost, moment en el la Generalitat va decidir la supresió del servei d’urgències nocturnes que havia funcionat al municipi des de 1982. Mitjançant aquesta acció de protesta, la ciutadania castellarenca exigeix la reobertura del servei.

No deixa de ser paradoxal que en un moment de retallades i de contenció de la despesa pública, sigui prioritat màxima acabar amb qualsevol forma de discens, costi el que costi. Davant dels fets ocorreguts aquesta nit, L’Altraveu condemna el desallotjament policial. Es reprimeix una protesta pacífica en defensa del dret a la sanitat, reconegut a la pròpia Constitució. Davant  de la generositat d’homes i dones que han sacrificat el seu estiu en defensa d’una dret col·lectiu, la Generalitat respon amb una intervenció policia.La gent ha perdut la por: ja no som súbdits, som ciutadans.
Per tot això animem a la ciutadania a participar de les mobilitzacions que es duguin a Castellar i al país. Avui dia 31 la mobilització continua al CAP. I el proper 2 de setembre està convocada una manifestació a Barcelona.

La defensa de l’estat del benestar també ha de donar-se des de les institucions, i en concret, des de la local. És per això que L’Altraveu exigeix accions insticionals que vagin més enllà de la simple declaració institucional. Recordem a l’equip de govern que ens trobarà en tot el que sigui defensa de drets i llibertats, i en concret, el dret a la sanitat pública.

Podeu llegir les propostes en defensa dels drets socials en la roda de premsa d'aquesta tarda a la següent entrada amb data 30/08/2011.

Castellar del Vallès, matinada del 31 d’agost de 2011

CONTACTE: 644 46 85 52

dimarts, 30 d’agost de 2011

Accions urgents en defensa de drets socials bàsics: inclusió social i sanitat




En roda de premsa L'Altraveu ha presentat un conjunt d'accions urgents a prendre per garantir els drets  socials al municipi de Castellar amb l'objectiu de reduir les desigualtats socials i a potenciar la inclusió social.

INCLUSIÓ SOCIAL
L’Altraveu proposa l’elaboració d’un Pla Local per a la Inclusió Social i la constitució de manera urgent d’una Taula d’Emergència social com aposta pel reconeixement d’un ampli ventall  de drets socials entesos com a àmbits d’inclusió i participació. Xavi Bella, regidor de L'Altraveu, ha explicat que “cal fer una diagnosi seriosa dels col·lectius que es troben en risc d’exclusió social per poder engegar polítiques integradores”. Elisenda Alamany, en referència a la Taula d’emergència social, ha apuntat que “els agents socials i polítics han d’anar de la mà en un context tant dur com l’actual".

Els regidors de L’Altraveu han apuntat que cal saber les conseqüències que han provocat al nostre municipi les modificacions que s’han produït durant l’estiu al voltant de la gestió de les RMI i sobre les iniciatives que ha dut a terme l’equip de govern durant els mesos d’agost i setembre front a aquesta situació així com també les accions i mesures que pensa dur a terme.

RETALLADES EN SANITAT
Així mateix, davant de la retallada per part de la Generalitat en un 10% en el pressupost de la sanitat fent que es redueixi 1.000 milions d’euros en el capítol de la despesa sanitària i atès que el dret a la salut és un dret bàsic i constitucional, L'Altraveu creu que el govern municipal ha de prioritzar la salut pública respecte d’altres despeses previstes al pressupost municipal.

L’Altraveu proposa estudiar entre els grups polítics mesures concretes a prendre, reunint-se d’urgència, tenint com a primera prioritat la idea de contractar un metge durant les hores vacants i instar a l’alcalde a sol·licitar reunió amb el Departament de Salut, on assistiran regidors dels grups interessats, per anunciar la intenció de l’ajuntament de Castellar de tenir una postura al respecte.
    La regidora Alamany ha explicat que “no es tracta que els ajuntaments cobreixin amb els seus recursos de forma permanent competències que no els són pròpies, però cal adoptar algun tipus de postura de pressió, i una mesura d’aquest tipus podria ser l'adequada, vist el que ha succeït a altres municipis”. En aquest mateix sentit també ha apuntat que “el que està clar és que cal anar mes enllà d’una declaració institucional”. Per la seva part, el regidor Bella ha apuntat que “es tracta d’una situació d’emergència que requereix solucions urgents”.

    30 d’agost de 2011

    Proposta de Pla Local per la Inclusió Social i Taula d'Emergència Social (Moció presentada per discutir al Ple de setembre)

    MOCIÓ PER PART DEL GRUP MUNICIPAL DE L’ALTRAVEU PER CASTELLAR.PROPOSTA DE PLA LOCAL PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL I TAULA D’EMERGÈNCIA SOCIAL

    Atès que des de les darreres dècades del segle XX fins a l’actualitat s’han esdevingut una sèrie de transformacions socials, econòmiques i culturals i tecnològiques profundes i accelerades que han modificat substancialment les nostres societats. És en aquest context de canvis que cal emmarcar la reconfiguració de les desigualtats socials i apostar, doncs, per per unes polítiques públiques explícitament dirigides a afrontar els reptes socials emergents. Unes polítiques que incideixin d’una manera efectiva a reduir les desigualtats socials i a potenciar la inclusió social.

    Atès que un Pla Local per a la Inclusió Social i la constitució de manera urgent d’una Taula d’Emergència social poden ser una aposta pel reconeixement d’un ampli ventall de drets entesos com a àmbits d'inclusió i participació.

    Atès que en períodes de crisi com el que estem vivint s’accentua la necessitat de fer els nostres municipis més inclusius perquè tots els infants, homes i dones puguin accedir als mecanismes de desenvolupament humà i en xarxes socials, portar a terme els seus projectes vitals en condicions de màxima llibertat i igualtat, afeblir les relacions de dominació i dependència, en un marc generador d’autonomia, fraternitat i reconeixement de totes les diferències.

    Atès que el context polític i social no acompanya: retallades en sanitat i educació, precarització encara major del mercat de treball, devaluació del serveis públics, reducció de PIRMIs i altres ajudes (a persones drogodependents, amb SIDA..), no finançament de la llei de la dependència, no acceptació de la dació en pagament provocant el desnonament de moltes famílies de les seves llars... També sabem que les administracions supralocals en lloc de fer una aposta per augmentar ingressos a través d’impostos directes i progressius, n’eliminen alguns que gravaven a les classes més altes.

    Atès que l'administració local pot i ha de ser un contrapoder de promoció de polítiques de benestar.

    El Ple acorda:

    - L'elaboració del Pla d'Inclusió Social, amb la cooperació tècnica i financera si escau del departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, per tal d’analitzar les necessitats i les diverses realitats del nostre municipi i dissenyar polítiques integrals.
    - La creació d’una taula d’emergència social mixta, creada pels grups municipals amb representació a l’ajuntament i col·lectius del tercer sector que es reuneixi amb una periodicitat trimestral per avaluar aspectes a abordar com ara bé: desnonaments, violència de gènere, dades de l’atur, etc; així com també establir prioritats sobre polítiques a impulsar.