dijous, 25 de març del 2010

Del camp al plat, i del plat, al camp

Verònica Miró

Ramon Casamada, pagès de Castellar i Pep Nogué, cuiner mediàtic de la Garrotxa, van fer dilluns una xerrada a Ca N’Alberola: Del camp al plat, tancant el cercle.

Pep Nogué va fer un viatge d’anada i tornada entre els horts del seu pare, les cuines on ha treballat i els productes processats del supermercat.

Va defensar el valor d’aquell producte conreat pel pagès local, que permet recuperar el gust i la cultura de varietats d’horta i cereals tradicionals de Catalunya, i els plats gastronòmics de diferents llocs del territori. Va dir que els productes processats que trobem al supermercat són barats per alguna cosa, que sovint la indústria agroalimentària el que vol es reduir el cost al màxim, ja sigui amb les matèries primeres, ja amb els aditius i processos químics que s’empren, i que el producte final que ens arriba té molt poca qualitat nutritiva.

També va defensar l’agricultura que es feia abans que s’impossessin els fertilitzants i els pesticides, i va dir que no cal recórrer a la certificació ecològica , però sí als pagesos del nostre país que fan uns productes de qualitat, i que recolzant-los, protegim al mateix temps el territori, la salut, i la nostra cultura agrícola i culinària. Els productes agrícoles de proximitat no haurien de trobar-se a les botigues de Delikatessen, va afirmar, que sovint afegeixen un marge que els converteix en productes de luxe, sinó a mercats i i botigues accessibles per a tothom.

La meva reflexió arrel de la xerrada és que si els pagesos fan un esforç per produir protegint la salut dels ciutadans, i conservant el territori i el sòl fèrtil per a les futures generacions, tots els hauríem de recolzar. Els ciutadans preguntant l’origen dels productes que comprem, i consumint els de proximitat i de temporada, ; el restaurador fent una cuina amb productes locals i indicant a la carta l’origen de les matèries primeres que fa servir, i l’Ajuntament i altres administracions recolzant una agricultura i una ramaderia que siguin una riquesa natural, cultural i econòmica per Catalunya, i uns aliments frescos i de qualitat que serveixin de veritat per a la prevenció de malalties, no totes aquestes promeses light, hidrogenades etc, en general hiperprocessades, de la indústria agroalimentària que massa sovint no fan més que empitjorar les coses.

No cal que ens tornem com els italians i els francesos, que defensen amb dents i ungles els productes de la seva terra, però podríem anar una mica en aquesta direcció. I ajudar així a tancar el cicle, contribuint a la supervivència de la pagesia, i a què els joves que vulguin, puguin treballar als camps catalans i guanyar-se la vida.