En el ple municipal del passat dimarts es va portar a votació una moció presentada per l’equip de govern per condemnar el darrer atemptat d’ETA al País Basc. L’Altraveu es va abstenir en la votació per falta de voluntat política per arribar a un consens en el text presentat. Com molts dels temes que portem a ple, vam sol·licitar al govern municipal la introducció d'esmenes a la moció i la consecució d'un text consensuat per tots els grups municipals. La nostra sorpresa va ser la negativa rotunda a qualsevol modificació: el senyor alcalde ens va dir que del text no es podia tocar ni una coma.L’assemblea de l'Altraveu condemna i rebutja tot tipus de violència, i com no l’assassinat d’Eduardo Puelles, i mostra solidaritat cap a les famílies de víctimes que pateixen al País Basc. Tot això perquè estem en contra de la violència ja que la vida és el primer dels drets universals. Tot això també perquè estem a favor de la llibertat de viure en pau, a favor de viure sense haver de mirar sota el cotxe, a favor de no haver de patir per ser torturat o detingut injustament, a favor de poder votar a qui més ens agradi, a favor de poder triar a quin país volem viure.
Des de L’Altraveu no podíem admetre acceptar el darrer punt de la moció en que es donava suport a les forces i cossos de seguretat de l’estat en la seva lluita contra ETA. La lluita antiterrorista a l'Estat espanyol ha estat àmpliament denunciada per violació de drets i llibertats fonamentals per part d’organismes internacionals i associacions de drets humans. Sense anar mes lluny, el senyor Martin Scheinin, Relator especial sobre la protecció de drets humans en la lluita contra el terrorisme de l'ONU, va alertar -desprès de la seva visita oficial a l'Estat espanyol- del greu perill que es corre en una democràcia quan es fa un ús extensiu del concepte de delicte de terrorisme per penalitzar activitats que no constitueixen i no guarden suficient relació amb actes de violència greu. El Relator en aquest sentit afirmava que “quan es comença a caure per aquesta pendent es corre el risc de conculcar molts drets”. Cap persona que cregui en l'estat de dret pot recolzar la practica de la tortura, les il·legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials, el tancament de mitjans de comunicació i un llarg etcètera de practiques... pilars bàsics de la lluita antiterrorista espanyola.
Les persones que creiem en la resolució dialogada i negociada dels conflictes mai ens cansarem de recordar que de poc serveixen mocions d'aquest tipus si no ens posem a treballar de veritat per la pau. Segons els experts, el conflicte basc es de senzilla resolució i només es qüestió d'una mínima voluntat per totes les parts. Una solució d'aquest tipus ha de comptar, per suposat, amb una aturada dels atemptats, però també de les tortures (denunciades insistentment per l'ONU, Amnistia Internacional i mes de quaranta organitzacions de tot l'estat espanyol), la repressió desmesurada i de l'anomenada “guerra bruta” .
Sembla ser que l’ancestral costum dels tirans neuròtics segueix vigent a la “España democrática”, i matar al missatger produeix un cert alleujament entre els que pensen amb les vísceres. Avui parlar de l'existència d'un conflicte i assenyalar l'arrel d'un problema, treballar per la consecució de la pau a traves del diàleg i la negociació es criminalitzat. Nosaltres, tossuts, continuarem apostant per aquesta via. I no tant sols perquè creiem que sigui la millor sinó perquè estem convençuts que es la única possible.
Des de L’Altraveu no podíem admetre acceptar el darrer punt de la moció en que es donava suport a les forces i cossos de seguretat de l’estat en la seva lluita contra ETA. La lluita antiterrorista a l'Estat espanyol ha estat àmpliament denunciada per violació de drets i llibertats fonamentals per part d’organismes internacionals i associacions de drets humans. Sense anar mes lluny, el senyor Martin Scheinin, Relator especial sobre la protecció de drets humans en la lluita contra el terrorisme de l'ONU, va alertar -desprès de la seva visita oficial a l'Estat espanyol- del greu perill que es corre en una democràcia quan es fa un ús extensiu del concepte de delicte de terrorisme per penalitzar activitats que no constitueixen i no guarden suficient relació amb actes de violència greu. El Relator en aquest sentit afirmava que “quan es comença a caure per aquesta pendent es corre el risc de conculcar molts drets”. Cap persona que cregui en l'estat de dret pot recolzar la practica de la tortura, les il·legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials, el tancament de mitjans de comunicació i un llarg etcètera de practiques... pilars bàsics de la lluita antiterrorista espanyola.
Les persones que creiem en la resolució dialogada i negociada dels conflictes mai ens cansarem de recordar que de poc serveixen mocions d'aquest tipus si no ens posem a treballar de veritat per la pau. Segons els experts, el conflicte basc es de senzilla resolució i només es qüestió d'una mínima voluntat per totes les parts. Una solució d'aquest tipus ha de comptar, per suposat, amb una aturada dels atemptats, però també de les tortures (denunciades insistentment per l'ONU, Amnistia Internacional i mes de quaranta organitzacions de tot l'estat espanyol), la repressió desmesurada i de l'anomenada “guerra bruta” .
Sembla ser que l’ancestral costum dels tirans neuròtics segueix vigent a la “España democrática”, i matar al missatger produeix un cert alleujament entre els que pensen amb les vísceres. Avui parlar de l'existència d'un conflicte i assenyalar l'arrel d'un problema, treballar per la consecució de la pau a traves del diàleg i la negociació es criminalitzat. Nosaltres, tossuts, continuarem apostant per aquesta via. I no tant sols perquè creiem que sigui la millor sinó perquè estem convençuts que es la única possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada