dissabte, 14 de febrer de 2009

La destrucció del Molí d'en Busquets


Continua la manca de control sobre residus perillosos en unes obres que estan fora de llicència.

El 7 d'abril de 2008 es va acabar la llicència d'obres per continuar treballant al Molí d'en Busquets, però al mes de juliol els camions continuaven portant-hi terra i la màquina de triturar runa, les excavadores i les aplanadores hi treballaven intensament. En aquesta obra mai hi ha hagut cap mena de tancament de protecció, ni del recinte ni dels elements arquitectònics protegits, qüestions d’obligat compliment en qualsevol obra i que a més consta en el projecte de seguretat que va servir per donar la llicència de l'obra.

Quan ens acostem a la zona del Molí d'en Busquets, ens trobem una petita caseta metàl·lica on hi fa vida un home que vigila l'obra mentre hi ha conductes d'uralita trencats de l'antiga construcció que han quedat per allà deixats i d’altres restes més grans també d’uralita. Les deixalles són de tota mena com ara bombones grans de butà mig enterrades de terra, plàstics, pots de pintura, algun moble... Hi ha encara els troncs d'algunes de les alzines centenàries que s'han tallat innecessària i il·legalment. Encara hi podem veure restes de l'arquitectura que deixen entreveure antigues voltes ceràmiques i construccions que són part dels més de 300 anys de la història industrial d'aquest indret on hi van treballar i viure molts castellerencs.

L’aigua també és present en aquest paisatge desolador, algunes de les canonades que en conduïen han quedat malmeses pel propi enderroc i van llençant l’aigua al no res, sense cap mena d’aprofitament. El que era una implantació industrial i d'horta integrada en l'espai del Ripoll s'ha perdut totalment. Nosaltres creiem que no calia trinxar-ho tot, i que si així ha estat és per la falta de control del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

En certa mesura es repeteix la història. A Can Bages, no hi trobaven uralita, ni l’ACA, ni la Junta de Residus ni tècnics del nostre Ajuntament, malgrat les reiterades denúncies de l’Altraveu als Mossos i la publicació d’un plànol amb tots els punts i les coordenades UTM dels llocs on vam detectar presència d’amiant.
A Castellar actualment s’està reomplint la Pedrera de Vall Sallent i el Sot de Goleres amb aportacions de terres d’altres indrets, ens preguntem quin deu ser el control de la qualitat d’aquestes terres veient la deixadesa que l’administració local ha mostrat en el tractament de l’amiant.