Sobre el Consell de Comunicació de Castellar

Ara fa un any, amb el nou govern municipal es va parlar d’una nova manera de plantejar la comunicació a Castellar. Es tractava de donar un altre aire a les publicacions existents, i amb el consens de tots els grups polítics, dinamitzar-ho i crear una nova publicació setmanal. Després d’alguns mesos, el govern municipal va decidir unilateralment crear el setmanari L’actual. Va decidir que seria un setmanari gratuït, de l’estil d’altres publicacions de governs socialistes d’altres municipis, i estaria subvencionat per publicitat privada i per l’ajuntament.
Paral·lelament, també es va decidir crear un consell de comunicació local, el qual coordinaria tots els temes de comunicació del municipi, tant escrits com radiofònics, i vetllaria per el bon funcionament i la equanimitat de tots els mitjans. He dit “paral·lelament” perquè les dues iniciatives es van portar a terme simultàniament, i casualment, l’endegament del setmanari es va produir ABANS que la constitució del consell de comunicació. És a dir es va posar el carro per davant dels bous. Malgrat tot, va haver-hi un compromís per activar la constitució del consell el més aviat possible. Sota aquest compromís, tots hem seguit confiant i esperant i la creació del consell de comunicació de Castellar no s’ha produït. Perquè? Sembla que una vegada més per falta de consens.
Per qüestions de redactat de reglament no hi ha hagut el consens necessari i el procés s’ha aturat. Des de L’Altraveu hem volgut prioritzar la creació del consell davant de qualsevol altra argument. No ha estat possible. La voluntat d’acord dels partits polítics ha tornat a ser nul·la. De fet, sembla que la no creació del consell ja els vagi bé; a tots. Com menys control millor. És trist que s’hagi donat esperances, s’hagi fet perdre el temps i no hi hagi una voluntat real de constituir seriosament un consell de comunicació a Castellar que vetlli per la” transparència, l’honestedat, la neutralitat i el pluralisme”, tal com diu el seu projecte de reglament. Reglament que com molts d’altres, haurà quedat en paper mullat…

Xavier Bella

El problema de la setena escola

L'Altraveu presenta al·legacions a l'ubicació de la setena escola

El debat per la setena escola està més vigent que mai. Des de L’Altraveu, durant el període de discussió, en tot moment vam fer propostes i valoracions, però tenint present que l’equip de govern ja tenia l’assegurança “a tot risc” del trànsfuga, sempre vam trobar la porta tancada; en cap moment hi va haver una voluntat real d'intentar arribar a un acord ni treballar noves opcions. Davant d’aquesta perspectiva, i en el període legalment establert, L'Altraveu ha presentat al·legacions al projecte.
L’Altraveu no treballa per anar en contra de ningú ni per treure rendiments personals; Tenim molt clar que l'objectiu que perseguim en les nostres propostes es buscar el lloc més adequat per ubicar una escola al nostre municipi. La proposta que va presentar l’ajuntament era la més fàcil, la més còmode, però s’allunya del més important i comet un greu error. S’allunya del principi que les escoles s'han de situar a prop dels que les fan servir i que anar-hi no suposi un perill, a més altera un espai verd reconegut obrint la porta a futures urbanitzacions més enllà de la ronda.
Les al·legacions que presentem demostren que les justificacions que dona l'ajuntament per que la generalitat accepti la proposta tenen punts febles i contenen fins i tot aspectes que es contradiuen. Continuem pensant que la zona que més necessita una escola és el sector que més densament ha crescut en aquest municipi i es troba des de l'Espai Tolrà, camp de futbol passant per Plaça Europa fins a tocar la Ronda de Tolosa, és per això que creiem que cal buscar opcions en aquest indret, i les possibilitats hi són, només cal estudiar-les i posar-hi voluntat. Nosaltres sempre hem estem oberts a parlar-ne i escoltar altres opcions, creiem que és el millor camí.

Baixar les al·legacions de l'Altraveu a la modificació MPGO-14

Les boles de formigó de la Plaça Major

La finalitat de tot urbanisme hauria de ser millorar la vida dels ciutadans. Sobretot la dels més dèbils i indenfensos.

El diumenge dia 1 de juny, cap a mitja tarda, una de les boles que hi ha al voltant de la nova Plaça Major, va baixar rodolant uns 300 m i va topar amb un cotxe aparcat, causant danys molt greus.
Sembla absurda la idea de col·locar aquelles boles en aquell indret, al mig del pas de la gent, amb desordre, són un element decoratiu que més aviat atabala i molesta. Però el que no sabíem és que aquestes boles estan únicament enganxades amb un tros de ferro molt petit i prim, donant molta facilitat a que es puguin despendre del terra, com que el passeig fa baixada, a mesura que es desenganxin baixaran rodolant pel passeig fins a trobar algun element on aturar-se, i és que no és la primera vegada que s’en desenganxa una. Sembla realment perillós i molt irresponsable, haver inaugurat una plaça d'aquesta manera, això és un perill públic, qualsevol cotxe accidentalment pot topar-hi i per tan causar aquest perill.
Creiem que el més adient seria treure-les, potser serà més econòmic que enganxar-les adequadament, ja que tal i com anem d'economia... (veure reportatge fotogràfic)
Creus que cal treure les boles de la Plaça Major?

Envia les teves propostes o comentaris.

Moció per la llibertat de Franqui

Per uns actes ocorreguts durant la Festa major de Terrassa del 2002, el 8 de setembre de 2004 es va realitzar el judici en que s’acusava a dos joves de delictes d’ultratge a Espanya, atemptat a l’autoritat i desordres públics. Cal destacar que: un agent va dir que li havien passat els noms dels joves en un paper i que la policia no va reconèixer cap de les persones acusades. A les dues setmanes, van ser sentenciats a 2 i 1 anys de presó. Es va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial demanant l’absolució d’en Franki que va ser denegat, condemnant a presó al jove egarenc.
El consitori de Terrassa, a excepció del PP, finalment va decidir formular una petició d’indult en favor d’en Franki. A finals del passat mes de maig, es va aturar el seu ingrés a la presó basant-se en què la condemna era inferior a 3 anys i es corria el risc d’empresonar algú que podria ser indultat.
El 22 de març del 2006, els advocats d’en Franki van saber que havien denegat la petició d’indult i que disposava d’un termini de 7 dies per ingressar a presó. Així doncs, es va ratificar la sentència dictada pel jutge ex-militar Rovira del Canto. La defensa va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que va aturar en aquell moment l’ingrés a presó d’en Franki. El passat 28 d’abril, Francesc Argemí va ser detingut i empresonat sense avís als advocats i prescindint del tràmit de la citació prèvia. Actualment es troba empresonat al Centre Penintenciari de Can Brians 2.
El grup municipal de L’Altraveu, a proposta de l’Assemblea de Joves de Castellar, va proposar al Ple l’adopció dels següents acords que van ser aprovats per unanimitat:

1. Demanar la immediata posada en llibertat d’en Francesc Argemí que actualment es troba sota privació de llibertat a la presó de Can Brians 2, entenent així que aquest ajuntament es suma al suport que des d’arreu dels Països Catalans s’està duent a terme en relació amb aquest cas.
   
2. Manifestar el compromís d’aquest ajuntament vers els drets i llibertats fonamentals inherents a tot individu en un estat democràtic i de dret, mostrant un clar rebuig a que accions repressives d’aquest tipus es tornin a repetir.
   
3. Instar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i en concret a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, perquè estudiï d’inmediat l’empresonament i es faci efectiva la revisió del cas d’en Francesc Argemí.
   
4. Instar el Parlament espanyol l’abolició del delicte d'ultratge a la bandera espanyola.
   
5. Traslladar aquest acord de Ple al Departament de Justícia; a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil; al Ministerio de Justícia: al Parlament espanyol i a en Francesc Argemí.
   
6. Publicitar aquest acord als mitjans de comunicació locals.