Els mitjans de comunicació local tenen, pel seu àmbit d’influència i model de funcionament, una sèrie de característiques que els fan diferents als mitjans d’àmbit autonòmic i estatal. Comparteixen amb aquests deficiències en matèria laboral (tot i que hi ha encara més precarietat) i també professionals, producte de la desregulació del sector. En molts casos també hi ha una explotació dels estudiants en pràctiques i de col·laboradors voluntaris sense sou que cobreixen llocs estructurals de feina. En aquests mitjans la proximitat a les fonts d’informació fa que la intromissió i la manipulació del continguts informatius per part dels polítics sigui més notòria i més continuada, especialment en els de titularitat municipal. Això és així perquè la font d’informació és, a la vegada, l’editor del mitjà. No hi ha pràcticament intermediaris, el polític que seu al saló de plens, i del qual surten les informacions que es publiquen, controla com i quan es fa. La funció del director del mitjà queda molt devaluada, les possibilitats que té de dotar els continguts de la màxima rigurositat possible i de fer informacions contrastades amb les opinions de tots els protagonistes de la notícia són molt escasses. En molts casos, el director del mitjà només actua de corretja de transmissió entre el polític i el periodista que redacta les informacions. I això passa perquè, en la majoria dels casos, el director del mitjà és escollit directament per l’alcalde i no és més que un càrrec de confiança. Només els polítics que formen l’equip de govern tenen accés directe als mitjans de comunicació. A més, són els que marquen la presència dels representants de l’oposició. La presència d’aquest es fa amb comptagotes i suavitzant les critiques, minimitzen, alhora, la feina que fan de control del govern municipal. Per evitar tot això cal anar cap a un model de gestió independent i professional que estigui al servei del ciutadà i no dels governs municipals de torn. Els mitjans de comunicació locals han de preservar el dret de la ciutadania a estar objectivament informada. Han d’estar dotats d’òrgans de gestió que estiguin escollits per majories qualificades i els directors han de ser nomenats per consens de manera que prevalgui la professionalitat. Només uns quants ajuntaments a Catalunya han optat per aquest model. Les redaccions també han de dotar-se dels necessaris elements per preservar la independència dels informadors. En aquest sentit es bàsic un estatut del periodista professional i la creació de comitès de redacció que facilitin la tasca professional dels treballadors.
Pilar Gonzalo (Sindicat del Periodistes de Catalunya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada