dimarts, 20 de novembre de 2007

Can Bages. El possibilisme no ha de ser la única opció

Sembla que ha sobtat l’oposició de L’Altraveu al conveni amb la Junta de Compensació de Can Bages. És obvi que es tracta d’un tema discutible i és per això que el discutim. Per nosaltres, hi ha moltes coses que no queden clares i sobre les quals hauríem de procurar fer un exercici de transparència per que els ciutadans rebin una informació clara.

Canvis de posicionament
L’actual alcalde de Castellar en el seu blog de candidat, del 21 de març d’enguany (només faltaven dos mesos per a les eleccions) va formular alguns perquè?, molt similars als que l’Altraveu es va preguntar a l’últim ple. En aquell blog, es podien llegir les següents afirmacions:Referint-se als condicionants aprovats per tots els grups polítics al ple, Ignasi Giménez diu: “Dèiem: senyors, fins que no estigui resolt el problema del col·lapse de la carretera i fins que no tinguem garantit l’abastament d’aigua, aquest polígon no es pot començar a urbanitzar. I es que no podem assumir el creixement industrial de Castellar si no posem solucions a aquests dos grans problemes”.
Segons es queixava l’actual alcalde en el mateix escrit “sorprèn que,[...], siguem tan irresponsables d’accelerar la construcció d’un nou polígon industrial, és a dir, més cotxes i camions i més consum d’aigua.”
Finalment es preguntava: “I tot això, per què? Responent ell mateix: “La meva hipòtesi és que penja el finançament de les obres de la plaça Major, que depèn en bona part de la venda de sòl públic a Can Bages”.
La setmana passada, en un escrit a Forja, l’actual alcalde va escriure amb encert que quan es van poder fer al·legacions ningú, excepte els propietaris, en va fer. Sens dubte era llavors el moment, però també és veritat que L’Altraveu llavors no existia i per tant ara té tot el dret a posicionar-se envers el projecte. Ignasi Giménez, ara respon a la pregunta que ell mateix feia en el seu blog abans de les eleccions, explicant que la venda de sòl públic i l’aprofitament urbanístic “servirà per finançar la plaça Major.” Fa vuit mesos aquest era un argument utilitzat contra el llavors equip de govern. Què ha canviat?

La qüestió de l’aigua
Agraïm que el seu darrer escrit aclareixi algunes qüestions i que intenti centrar el debat, però considerem que en molts aspectes falten respostes i concreció.
Ens agradaria una explicació pública de: Quant hem de finançar els ciutadans perquè l’aigua del Ter-Llobregat arribi abans del que la Generalitat té previst? Si no es construís el polígon de Can Bages caldria córrer tant per fer el transvasament? Com es pot afirmar que “Can Bages no implicarà un problema hídric”? (Carta del 9 de novembre del senyor Daniel Pérez i Morejón del Partit dels Socialistes de Catalunya a Forja). Què en pensa l’equip de govern actual de treure aigua d’una conca deficitària, on ara ja no es compleix la llei del cabal ecològic? Si fos a l’inrevés, què diríem? Fa molts anys que els responsables del govern català fan esforços importants perquè tinguem cura de no malgastar, d’estalviar aigua, i són ells els que han quantificat els cabals ecològics necessaris pel manteniment de la vida als rius. No podem pensar que el que passa al Ter no és important, ens afecta i molt i a més no podem caure a la trampa de pensar que podem resoldre els nostres problemes sense tenir en compte el que passa al nostre voltant.

Cal informació i concreció
També volem que hi hagi informació clara de qui son els propietaris dels terrenys de Can Bages, quines les empreses que duran a terme la urbanització, i quines són les que estan fent la plaça Major?
Donades algunes afirmacions com : “serà un incentiu més per a la futura connexió del municipi amb el servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la C58”, o “el desdoblament de la carretera B-124 ja és una realitat no molt llunyana i, per tant, juntament amb la rotonda, no es generarà un agreujament dels problemes de mobilitat del nostre municipi; en tot cas millorarà la xarxa viària i la seguretat.”, no podem sinó quedar perplexos i demanar alguns aclariments. Què hi ha de concret? Quin pes atorga la Generalitat a Can Bages per prendre la decisió sobre l’arribada dels FFCC? Serà positiva o negativa aquesta decisió pels interessos de Castellar? Que diu l'estudi d'impacte ambiental?, S’ha concretat si el pont del Ripoll també es desdoblarà? S’han fet estudis de mobilitat tenint en compte aquests elements? o és que tirem pel dret esperant poder influir en les decisions sense haver arribat a concrecions?

El debat és ara necessari
Les preguntes que fem també serveixen per centrar el debat, i sens dubte la ciutadania agrairia que aquest, en lloc de ser agre, fos clarificant i informatiu.
L’Altraveu entén i respecta que hi hagi posicionaments seus que no siguin compartits, però també creiem que, dins el respecte, tenim el dret de discutir en llocs públics per tal que la població tingui la màxima informació. S’ha afirmat que L’Altraveu “pren una decisió política i no una decisió que sigui favorable al conjunt de la ciutadania” al oposar-se al conveni de Can Bages. Sense tenir en compte els arguments econòmics, podem considerar que és una decisió favorable a la ciutadania construir Can Bages per pagar la plaça Major? Si més no, L’Altraveu ho dubta, i com ja hem comentat aquest dubte també el tenia l’actual alcalde fa vuit mesos.
L’Altraveu no té la intenció de posicionar-se en contra de les propostes del Govern Municipal, però vol ser fidel a l’idea de construcció d’un poble millor per a tots els ciutadans. En aquest sentit tenim dubtes raonables sobre la venda de patrimoni per pagar la Plaça Major. Tenim encara més dubtes sobre els vertaders beneficiats d’aquesta operació i per tant demanem claredat. Ens hauria agradat veure un esforç més important en relació a disminuir el consum d’aigua a millorar l’aprofitament de recursos i no tirar pel dret amb polítiques de poc compromís mediambiental i nul·la sostenibilitat. És fàcil dir que el projecte no es pot dur a terme perquè s’ha de compensar els propietaris amb més de 100 milions d’euros, però potser hem de buscar camins per què el possibilisme no sigui la única opció.

dimecres, 14 de novembre de 2007

Segueixen les irregularitats en els pisos de la Plaça Major

L’Ajuntament accepta que els pisos de la Plaça Major es venguin com a pisos de dues habitacions. La modificació del projecte presentada i aprovada no és coherent amb la informació que reben els compradors.

Els nous pisos de la Plaça Major de menys de 55 m2 es continuen venent com si fossin de dues habitacions malgrat que, a partir de la denúncia que va fer l’Altraveu sobre els incompliments de l’ordenança, sí que han canviat les fitxes tècniques que acompanyen la publicitat (ara parlen d’una habitació i d’un estudi que curiosament a la web de les immobiliàries venedores segueix tenint un llit). No sembla seriós modificar tramposament els projectes per tal que compleixin les ordenances municipals. Volem donar idees de com s’han de saltar les ordenances en el futur?

És de sentit comú que si un projecte no concorda amb una ordenança, o es canvia el projecte o es canvia l’ordenança. Si l’ajuntament no té intenció de canviar l’ordenança, entenem que té la obligació de fer canviar el projecte i deixar-ho clar per tothom. Si s’ha arribat a un acord amb la constructora, l’obligació de l’equip de govern és explicar-ho amb transparència i no confondre a la ciutadania. Esperem doncs les explicacions, per no pensar que la llei s’aplica de manera preferent (veure pdf adjunt).

Finances Municipals


El passat dimecres dia 7 es va organitzar a Cal Botafoc una sessió formativa a càrrec d’Anna Magem per parlar de finances municipals. Anna Magem és llicenciada en economia i tècnica d’intervenció de l’ajuntament dels Hostalets de Balenyà. La sessió estava adreçada als membres de L’altraveu per assolir un major aprofundiment en el complicat món de l’economia i les finances municipals. L’Anna va explicar als assistents les claus per encarar amb èxit l’estudi dels pressupostos municipals. Tenint en compte que properament s’hauran d’estudiar i aprovar els pressupostos del municipi per l’any vinent, des de l’Altraveu volem donar-li la importància que té i fer un estudi amb seriositat, rigor i transparència.

dimecres, 7 de novembre de 2007

Per una gestió sostenible de l’entorn:

No al polígon de Can Bages

Mas de Can Bages, segle XVI

El 26 de maig de 1999 la Comissió d’Urbanisme del govern municipal va aprovar el Pla General d'ordenació de Castellar del Vallès on es contemplava desenvolupar un nou polígon industrial, anomenat Can Bages, com a prolongació del Polígon de Can Carner.

Can Bages, és un espai agroforestal d'unes 50 hectàrees (497.352 m2) situat entre Castellar i Sabadell i que limita per l’est amb la carretera B-124 i per l’oest amb el riu Ripoll. Es tracta d’una zona formada per una part forestal, de bosc de pins i alzines, el torrent de Can Bages (de 1.800 m) i alguns camps de conreu. La resta són camps que s'han deixat de conrear, però que estan en procés natural de regeneració tot començant a fer créixer el seu sotabosc. Tots aquests camps havien estat explotats amb ramaderia i conreu i és per això que hi trobem un mas del segle XVI (Can Bages), que queda afectat per la urbanització. També hi ha, des de fa temps, alguna petita indústria i alguns espais tancats destinats a magatzems, així com una zona de pàrking de caravanes. Gran part de l’espai s’ha deixat degradar amb gran quantitat de deixalles, restes de tot tipus (uralita, mobles, runes, electrodomèstics...) i fins i tot vehicles abandonats.

Parc Agrícola del Vallès
La fragmentació dels hàbitats és la primera causa de pèrdua de biodiversitat. Hi ha petites àrees que són peces essencials per garantir la connectivitat interna i externa dels parcs. És en aquest sentit que Can Bages forma part del Parc Agrícola del Vallès (PAV) on hi consta com a àmbit d’interès bàsic connector. Aquesta denominació va ser presentada a Castellar el 24 de maig de 2005 i aprovada en ple municipal, tal i com també ho han fet altres poblacions de la comarca. La urbanització industrial de Can Bages suposa trencar aquest enllaç natural de la franja que va d'est a oest i que uneix els sistemes del parc agrícola del Vallès enllaçant la via verda de St. Llorenç-Collserola fins a Tagamament-Céllecs. S’entén llavors, que el seu paper és bàsic per donar equilibri al sistema natural, ja molt degradat per la creixent urbanització. La construcció d'aquest polígon suposarà afegir més agressió visual i paisatgística en contra de qualsevol objectiu que pugui tenir el municipi per atreure el turisme natural i rural. (veure imatge PAV)
És coherent el nou polígon amb la degradació ecològica que pateix ja gran part del Vallès?


Tothom parla de sostenibilitat
L'increment d'indústria i el creixement urbà de Castellar, està assentant un model de municipi cada cop menys sostenible. Estem augmentant sòl industrial, quan en els polígons ja existents del Pla de la Bruguera i Can Carner encara s'hi construeixen naus i queden parcel·les per ser edificades. El futur no consisteix amb malmetre allò que tenim, sinó en preservar-ho i millorar-ho. Per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat. Un riu al que no se li respecta ni el cabal ecològic que per llei s’hauria de complir. Els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim d’aigua potable que necessita la nova urbanització industrial tot i tenir-ne prou per les necessitats actuals dels seus habitants. Can Bages a més de generar un greu problema d’abastiment d’aigua que ens obliga a la construcció de nous dipòsits provocarà un altre problema important de depuració d’aigües residuals amb un sistema que caldrà mantenir. És això sostenible?

El problema de la mobilitat
Des de el punt vista de la mobilitat, ja fa anys que Castellar pateix problemes de transport públic per comunicar-se amb els municipis de l'entorn. El poc servei que tenim és deficitari i no compleix amb les necessitats que s'han anat generant al llarg dels anys. Castellar és un dels municipis amb un índex més baix de desplaçaments en transport públic i més elevat en desplaçaments amb vehicle privat. Com és lògic patim embussos i problemes greus de mobilitat, que des de fa anys es van acceptant resignadament, malgrat que al mateix temps deixem que el nombre d'habitants vagi incrementant. Aquesta problemàtica no només és generada pels desplaçaments en vehicle privat dels habitants de Castellar i les urbanitzacións, sinó també pels polígons de Can Carner i del Pla la Bruguera, que generen una gran mobilitat afegida, tan comercial, com de transport de mercaderies, com dels propis treballadors/res, que en gran nombre venen de fora del municipi. S’ha de tenir present que als dos polígons ja existents, hi ha assentades no només petites i mitjanes empreses sinó grans empreses amb el corresponent tràfec de tràilers i vehicles de gran tonatge. A aquest problema, s’hi afegeix ara la disponibilitat per edificar en 207.000 m2 en el futur polígon de Can Bages. Això pot equivaler a més de 200 noves naus industrials. És evident que això complicarà de manera encara més insostenible la problemàtica de mobilitat que ja estem patint. La construcció prevista d'una rotonda en aquest sector no serà un element que ajudarà a millorar la mobilitat global d'aquesta carretera tan saturada, sinó únicament contribuirà a que el propi futur polígon quedi més ben comunicat amb la carretera. És responsable crear un nou polígon industrial, sense tenir un sistema de mobilitat col·lectiu que funcioni adequadament i sense tenir garantida la mobilitat dels habitants de Castellar?

Un únic propòsit
L’interès per tirar endavant aquest projecte rau bàsicament en una qüestió econòmica. A través de tots els ciutadans i ciutadanes de Castellar s’haurà d’invertir molt diners perquè tot això es dugui a terme. De tots és conegut el problema econòmic que pateix el municipi, que ha anat augmentant progressivament, i que ha culminat en la despesa per la construcció de la polèmica plaça major i els seus equipaments. L’únic benefici de vendre els terrenys de Can Bages i possibilitar la construcció del polígon industrial és tenir suficients guanys per pagar part de les obres de la plaça major. Ja des d’un inici ha estat possible la construcció del la nova plaça tenint sempre present que una part important de la seva financiació provindria de la venda de Can Bages.
Encara podem decidir el futur de Can Bages
Can Bages és un espai bastant degradat i pateix abandó, però això no vol dir que no tingui possibilitats de ser recuperat i per tant s'hi puguin fer activitats amb menys impacte. Si s’acaba instal·lant un polígon industrial, haurem acabat amb totes les possibilitats que aquests espai ens ofereix, com a part de l'entorn natural del nostre poble.

Què podríem fer a Can Bages si no s’urbanitzés?
  • Circuits senyalitzats de descoberta de l’entorn natural incloent la zona de la Torre Turull.
  • Es podria fer un centre d’interpretació del Parc Agrícola del Vallès i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, essent un lloc de parada prèvia pels visitants del parc natural.
  • Centre d’ensenyament i pràctica d’agricultura biològica.
  • Càmping o centre de parada i pernoctació d’autocaravanes (a l’estil de molts pobles i ciutats de França) perquè no hagin de travessar el municipi i connexió amb transport públic amb el centre del municipi i el parc natural.

Propostes per millorar el nostre entorn no en faltaran i de ben segur que es pot buscar la col·laboració d’ens comarcals i supracomarcals.

La planificació del futur del poble sí que demana participació ciutadana. Cal que obrim un procés sobre quin poble volem pel futur, i en aquest debat hi entra Can Bages. Tan se val si això es va decidir ara fa 8 anys, d'aleshores ençà, les coses han canviat molt, i sempre hem de tenir les portes obertes per que el que estem fent, pugui ser qüestionat i repensat.