dimecres, 31 d’octubre del 2007

Per una gestió sostenible de l’aigua

El nou polígon de Can Bages demana una quantitat d’aigua que d’entrada Castellar no disposa, que requereix una inversió milionària, i que perpetua un model de creixement insostenible i injust. L’aigua a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i el medi ambient. Cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que cal protegir i conservar. Entendre la gestió de l’aigua des d’una mirada basada en un ús sostenible d’aquest bé natural. Aquesta és la orientació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA/60/CE) aprovada pel Parlament Europeu l’any 2000. La DMA promou la protecció de totes les aigües per tal de prevenir-ne el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics, assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals i promoure un ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, la reutilització, etc. És el que s’ha anomenat la nova cultura de l’aigua, el pas d’una visió exclusivament hidràulica a una nova cultura que comporta compatibilitzar el seu ús i l'explotació amb la conservació del medi. Aquest discurs és el que va servir per aturar el Pla Hidrològic Nacional i aturar el transvasament de l’Ebre. Cal valorar bé les necessitats A Castellar però, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon de Can Bages. Es considera que els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim de 1020m/diaris d’aigua potable que necessita el Pla parcial. No obstant això, l’aqüífer del que s’abasteix Castellar es preveu abundant i suficient per atendre les necessitats actuals i futures dels seus habitants. Es dóna la paradoxa que mentre Castellar demana aigua a les conques d’altres rius, l’Ajuntament permet el subministrament fins a 300.000m³/any a la companyia “Mina Pública de Aguas de Terrassa SA”, que són uns 821m³/diaris, aproximadament el màxim de consum que necessitarà el nou polígon de Can Bages. Riscos ecològics La xarxa Ter-Llobregat és una infrastuctura realitzada als anys cinquanta per poder abastir l’àrea metroplitana. Per una banda agafa aigua del Ter del pantà del Pasteral (8m³/s) per conduir-la fins a Cardedeu on és potabilitzada. L’aigua del Llobregat es canalitza a Abrera i es connecta en xarxa amb el sistema del Ter. La conseqüència d’aquesta explotació intensiva de l’aigua ha portat que les parts baixes d’ambdós rius presentin un estat lamentable des de el punt de vista ecològic. A la Gola, desembocadura del Ter, hi ha dies que no hi arriba l’aigua. Els 3m³/s que dicta la llei que han de córrer per la part baixa rarament és compleixen, així com tampoc els cabals de manteniment. Entre les minicentrals elèctriques i l’aigua que es deriva per l’àrea metroplitana, el Ter està per sota del cabal ecològic. El Llobregat no presenta condicions massa millors. El delta pateix un procés de salinització dels aqüífers d’aigua dolça afectant les zones agrícoles de la desembocadura del Llobregat. Actuar amb coherència Tothom parla de sostenibilitat, d’ecologia i de polítiques ambientals, però a l’hora de les actuacions no es dubta a seguir escanyant les conques internes dels nostres rius. Des de L’Altraveu pensem que la sostenibilitat consisteix en l’optimització dels nostres recursos, en l’estalvi d’aigua, i en un model que no vegi el medi com un recurs que podem explotar infinitament i sense conseqüències. Cada gota d’aigua que surti de les nostres aixetes, serà aigua que no baixarà pels ecosistemes del Ter-Llobregat. És per això que L’Altraveu s’oposa a aquest transvasament . Mentre no es facin veritables polítiques d’estalvi, no es tingui un model de creixement que no es basi en el poder de comprar-ho tot, no és just demanar aigua a canvi de una visió del territori restrictiva i especulativa. Ens cal una veritable cultura de l’aigua.
________________________________________________________
PLE MUNICIPAL

L’Altraveu és l’únic grup municipal que s’oposa al conveni per la industrialització del nou polígon de Can Bages i per l’arribada d’aigua de la xarxa Ter/Llobregat. En un ple de més de tres hores s’aprova el conveni del nou polígon de Can Bages i l’arribada d’aigües del sistema Ter/Llobregat amb el beneplàcit dels tres grups municipals PSC-CIU-ERC i amb l’única oposició de L’Altraveu. L’acord PSC-CIU-ERC permet que tiri endavant la industrialització del nou polígon i una inversió milionària perquè arribi aigua de fora de Castellar. Els dos regidors de L’Altraveu expressen el seu desacord per considerar que va en contra d’una política ecològicament sostenible, perquè degradarà encara més el medi ambient i l’entorn natural del municipi i perquè agreujarà de manera gairebé insostenible el problema crònic de mobilitat entre Sabadell i Castellar. Concretament el regidor Francesc Centeno va expressar que ni la creació del nou polígon industrial ni l’arribada d’aigua del Ter/Llobregat portarà cap benefici pels ciutadans de Castellar i sí molts inconvenients. Al final del ple, la regidora per L’Altraveu Gemma Ubasart va realitzar una pregunta referent a les irregularitats dels pisos de la Plaça Major que el grup municipal L’altraveu va fer públic fa unes setmanes i que encara no s’havia rebut cap contestació oficial per part de l’ajuntament. La resposta va ser que ja s’ha acordat amb el constructor convertir la segona habitació en estudi. La regidora va fer notar no obstant que les immobiliàries continuen anunciant aquests pisos de 45m2 i 50 m2 amb 2 habitacions. (la imatge del text és extreta de Vilaweb)

VEURE REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE CAN BAGES